Difference between revisions of "Catalan and Sardinian/Pending tests cat-srd"

From Apertium
Jump to navigation Jump to search
 
(3 intermediate revisions by the same user not shown)
Line 72: Line 72:
* {{test|cat|En Marc es menys estudiós que en Carles.|Marc est prus pagu istudiosu de Carles.}}
* {{test|cat|En Marc es menys estudiós que en Carles.|Marc est prus pagu istudiosu de Carles.}}
* {{test|cat|El teu fill es més intel·ligent que estudiós.|Fìgiu tuo est prus abbistu chi non istudiosu.}}
* {{test|cat|El teu fill es més intel·ligent que estudiós.|Fìgiu tuo est prus abbistu chi non istudiosu.}}
* {{test|cat|És més fàcil prometre que complir.| Est prus fàtzile promìtere chi non mantènnere.}}
* {{test|cat|És més fàcil prometre que complir.|Est prus fàtzile promìtere chi non mantènnere.}}

* {{test|cat|És més intel·ligent que jo.|Est prus inteligente de mene.}}
* {{test|cat|És més intel·ligent que el meu fill.|Est prus inteligente de fìgiu meu.}}
* {{test|cat|Parla més clar que un locutor.|Faeddat in manera prus crara de unu telecronista.}}
* {{test|cat|Parla millor que jo.|Faeddat mègius de mene.}}
* {{test|cat|Parla pitjor que jo.|Faeddat peus de mene.}}
* {{test|cat|Va menys ràpidament que un tren.|Andat prus lestru de unu trenu.}}
* {{test|cat|És més amic de fer les coses a poc a poc.|Est prus abituadu a fàghere sas cosas pagu a pagu.}}
* {{test|cat|Está més ben fet que el meu.|Est prus bene fatu de su meu.}}
* {{test|cat|Està menys mal fet que el meu.|Est prus pagu male fatu de su meu.}}
* {{test|cat|Vol parlar més que la meva veïna.|Bolet faeddare prus de sa bighina mea.}}
* {{test|cat|Parla més que no pensa.|Faeddat prus chi non pensat.}}


==Temps verbals==
==Temps verbals==
Line 101: Line 113:
* {{test|cat|Ella va venir.|Issa est bènnida.}}
* {{test|cat|Ella va venir.|Issa est bènnida.}}
* {{test|cat|Elles van venir.|Issas sunt bènnidas.}}
* {{test|cat|Elles van venir.|Issas sunt bènnidas.}}

===Passatu imperfetu===

* {{test|cat|Hagué cantat.|Aiat cantadu.}}
* {{test|cat|Hagué anat.|Fiat andadu.}}

* {{test|cat|Va haver cantat.|Aiat cantadu.}}
* {{test|cat|Va haver anat.|Fiat andadu.}}


===Futuru===
===Futuru===
Line 109: Line 129:


* {{test|cat|Hauré fet.|Apo a àere fatu.}}
* {{test|cat|Hauré fet.|Apo a àere fatu.}}
* {{test|cat|Hauré cantat.|Apo a àere cantadu.}}
* {{test|cat|Hauré anat.|Apo a èssere bènnidu.}}


===Cunditzionale===
===Cunditzionale===
Line 114: Line 136:
* {{test|cat|Faria.|Dia fàghere.}}
* {{test|cat|Faria.|Dia fàghere.}}
* {{test|cat|Hauria fet.|Dia àere fatu.}}
* {{test|cat|Hauria fet.|Dia àere fatu.}}
* {{test|cat|Hauria cantat.|Dia àere cantadu.}}
* {{test|cat|Hauria anat.|Dia èssere andadu.}}


==Verbs de moviment==
==Verbs de moviment==

Latest revision as of 18:08, 25 July 2017

català→sardu[edit]

Interrogativos[edit]

  • (cat) Què vols fer? → Ite boles fàghere?
  • (cat) Qui ha de venir? → Chie depet bènnere?
  • (cat) Quin cotxe has comprat? → Cale vetura as comporadu?
  • (cat) Quina màscara has comprat? → Cale caratza as comporadu?
  • (cat) Quant falta? → Cantu manca?
  • (cat) Quanta gent hi havia? → Canta gente b'aiat?
  • (cat) Quantes voltes t'ho he dit? → Cantas bortas ti l'apo naradu?
  • (cat) Quan vindràs? → Cando as a bènnere?
  • (cat) Com dius? → Ite ti naras?
  • (cat) Per què penses això? → Pro ite pensas custu?

Nùmeros ordinales[edit]

  • (cat) primer. → su primu.
  • (cat) segon. → segundu.
  • (cat) tercer. → su de tres.
  • (cat) quart. → su de bator.
  • (cat) cinquè. → su de chimbe.
  • (cat) quint. → su de chimbe.
  • (cat) sisè. → su de ses.
  • (cat) setè. → su de sete.
  • (cat) vuitè. → su de oto.
  • (cat) novè. → su de noe.
  • (cat) desè. → su de deghe.
  • (cat) Ha arribat el segon. → Est arribadu su segundu.
  • (cat) Ha arribat segon. → Est arribadu segundu.
  • (cat) Ha arribat el tercer. → Est arribadu su de tres.
  • (cat) La segona casa. → Sa segunda domo.
  • (cat) La meva segona casa. → Sa segunda domo mea.
  • (cat) La tercera casa. → Sa de tres domos.
  • (cat) La meva tercera casa. → Sa de tres de sas domos meas.
  • (cat) Una tercera família. → Una de tres famìlias.

Possessivos[edit]

  • (cat) La meva casa. → Sa domo mea.
  • (cat) La teva casa. → Sa domo tua.
  • (cat) La seva casa. → Sa domo sua.
  • (cat) La nostra casa. → Sa domo nostra.
  • (cat) La vostra casa. → Sa domo bostra.
  • (cat) El meu amic. → Su amigu meu.
  • (cat) Els meus amics. → Sos amigos meos.
  • (cat) Les meves cases. → Sas domos meas.
  • (cat) Mon pare. → Babbu meu.
  • (cat) Ton pare. → Babbu tuo.
  • (cat) Son pare. → Babbu suo.
  • (cat) Un amic meu. → Unu amigu meu.
  • (cat) Un amic teu. → Unu amigu tuo.
  • (cat) Un amic d'ella. → Unu amigu de issa.
  • (cat) Un amic d'ells. → Unu amigu de issos.

Superlativos[edit]

  • (cat) La teva filla és molt estudiosa. → Fìgia tua est istudiosa meda.
  • (cat) Contentíssim. → Cuntentu a beru.
  • (cat) Bellíssims. → Bellos a beru.
  • (cat) El més bonic de tots. → Su prus bellu de totus.
  • (cat) La més rica del món. → Sa prus rica de su mundu.

Cumparativos[edit]

  • (cat) En Carles és més seriós que en Marc. → Carles est prus seriu de Marc.
  • (cat) En Carles és millor. → Carles est mègius.
  • (cat) La filla es tan bonica com la mare. → Sa fìgia est bella comente a sa mama.
  • (cat) La filla es no menys bonica que la mare. → Sa fìgia no est prus pagu bella de sa mama.
  • (cat) En Marc es menys estudiós que en Carles. → Marc est prus pagu istudiosu de Carles.
  • (cat) El teu fill es més intel·ligent que estudiós. → Fìgiu tuo est prus abbistu chi non istudiosu.
  • (cat) És més fàcil prometre que complir. → Est prus fàtzile promìtere chi non mantènnere.
  • (cat) És més intel·ligent que jo. → Est prus inteligente de mene.
  • (cat) És més intel·ligent que el meu fill. → Est prus inteligente de fìgiu meu.
  • (cat) Parla més clar que un locutor. → Faeddat in manera prus crara de unu telecronista.
  • (cat) Parla millor que jo. → Faeddat mègius de mene.
  • (cat) Parla pitjor que jo. → Faeddat peus de mene.
  • (cat) Va menys ràpidament que un tren. → Andat prus lestru de unu trenu.
  • (cat) És més amic de fer les coses a poc a poc. → Est prus abituadu a fàghere sas cosas pagu a pagu.
  • (cat) Está més ben fet que el meu. → Est prus bene fatu de su meu.
  • (cat) Està menys mal fet que el meu. → Est prus pagu male fatu de su meu.
  • (cat) Vol parlar més que la meva veïna. → Bolet faeddare prus de sa bighina mea.
  • (cat) Parla més que no pensa. → Faeddat prus chi non pensat.

Temps verbals[edit]

Forma continuada in su presente indicativu[edit]

  • (cat) Estic estudiant. → So istudiende.

Diferetzias in s'utilizu de sas pasivas[edit]

  • (cat) He estat cridat per tu → So istadu mutidu dae tene.

Passatu remotu[edit]

  • (cat) Combatí. → Aiat cumbàtidu.
  • (cat) Conegué. → Aiat connotu.
  • (cat) Fou. → Est istadu.
  • (cat) Arribà. → Est arribadu.
  • (cat) Vingué. → Est bènnidu.
  • (cat) Ella vingué. → Issa est bènnida.
  • (cat) Elles vingueren. → Issas sunt bènnidas.
  • (cat) Va combatre. → Aiat cumbàtidu.
  • (cat) Va conèixer. → Aiat connotu.
  • (cat) Va ser. → Est istadu.
  • (cat) Va arribar. → Est arribadu.
  • (cat) Va venir. → Est bènnidu.
  • (cat) Ella va venir. → Issa est bènnida.
  • (cat) Elles van venir. → Issas sunt bènnidas.

Passatu imperfetu[edit]

  • (cat) Hagué cantat. → Aiat cantadu.
  • (cat) Hagué anat. → Fiat andadu.
  • (cat) Va haver cantat. → Aiat cantadu.
  • (cat) Va haver anat. → Fiat andadu.

Futuru[edit]

  • (cat) Faré. → Apo a fàghere.

Futuru anteriore[edit]

  • (cat) Hauré fet. → Apo a àere fatu.
  • (cat) Hauré cantat. → Apo a àere cantadu.
  • (cat) Hauré anat. → Apo a èssere bènnidu.

Cunditzionale[edit]

  • (cat) Faria. → Dia fàghere.
  • (cat) Hauria fet. → Dia àere fatu.
  • (cat) Hauria cantat. → Dia àere cantadu.
  • (cat) Hauria anat. → Dia èssere andadu.

Verbs de moviment[edit]

  • (cat) Ha arribat. → Est arribadu.
  • (cat) He tornat aquest matí. → So torradu custu mangianu.
  • (cat) He tornat a anar. → So torradu a andare.
  • (cat) He tornat a fer. → Apo torradu a fàghere.

faghere + a + infinito[edit]

  • (cat) Es pot entrar? → Faghet a intrare?
  • (cat) No se't pot dir res. → Non faghet a ti nàrrere nudda.

Pronoms proclítics[edit]

  • (cat) Dóna el pa al Joan a casa. → Dat su pane a Joan in domo.
  • (cat) El dóna al Joan a casa. → Lu dat a Joan in domo.
  • (cat) Li dóna el pa a casa. → Li dat su pane in domo.
  • (cat) Hi dóna el pa al Joan. → Bi dat su pane a Joan.
  • (cat) L'hi dóna a casa. → Bi lu dat in domo.
  • (cat) Dóna pa al Joan a casa. → Li dat pane a Joan in domo.
  • (cat) En dóna al Joan a casa. → Nde dat a Joan in domo.
  • (cat) Li dóna pa a casa. → Li dat pane in domo.
  • (cat) Hi dóna pa al Joan. → Nche dat pane a Joan.
  • (cat) Li'n dóna a casa. → Bi nde dat in domo.
  • (cat) Em dóna un llibre. → Mi dat unu libru.
  • (cat) Et dóna un llibre. → Ti dat unu libru.
  • (cat) Li dóna un llibre. → Li dat unu libru.
  • (cat) Ens dóna un llibre. → Nos dat un libru .
  • (cat) Us dóna un llibre. → Bos dat unu libru.
  • (cat) Els dóna un llibre. → Lis dat unu libru.
  • (cat) Me'l dóna. → Mi lu dat.
  • (cat) Te'l dóna. → Ti lu dat.
  • (cat) L'hi dóna. → Bi lu dat.
  • (cat) Ens el dóna. → Nos lu dat.
  • (cat) Us el dóna. → Bos lu dat.
  • (cat) Els el dóna. → Si lu dat.
  • (cat) Me la dóna. → Mi la dat.
  • (cat) Te la dóna. → Ti la dat.
  • (cat) La hi dóna. → Bi la dat.
  • (cat) Ens la dóna. → Nos la dat.
  • (cat) Us la dóna. → Bos la dat.
  • (cat) Els la dóna. → Si la dat.
  • (cat) Me'ls dóna. → Mi los dat.
  • (cat) Te'ls dóna. → Ti los dat.
  • (cat) Els hi dóna. → Si lu dat.
  • (cat) Ens els dóna. → Nos los dat.
  • (cat) Us els dóna. → Bos los dat.
  • (cat) Els els dóna. → Si los dat.
  • (cat) Me les dóna. → Mi las dat.
  • (cat) Te les dóna. → Ti las dat.
  • (cat) Les hi dóna. → Bi las dat.
  • (cat) Ens les dóna. → Nos las dat.
  • (cat) Us les dóna. → Bos las dat.
  • (cat) Els les dóna. → Si las dat.
  • (cat) M'estima. → M'amat.
  • (cat) T'estima. → T'amat.
  • (cat) L'estima. → L'amat.
  • (cat) S'estima. → S'amat.
  • (cat) Ens estima. → Nos amat.
  • (cat) Us estima. → Bos amat.
  • (cat) Els estima. → Los amat.
  • (cat) Les estima. → Las amat.
  • (cat) Me'l dóna. → Mi lu dat.
  • (cat) Te'l dóna. → Ti lu dat.
  • (cat) Me'n dóna. → Mi nde dat.
  • (cat) Te'n dóna. → Ti nde dat.
  • (cat) Ho diu. → Nche narat.
  • (cat) Li ho diu. → Nche li narat.

Pronoms enclítics[edit]

  • (cat) Dóna el pa al Joan a casa! → Dae su pane a Joan in domo!
  • (cat) Dóna'l al Joan a casa. → Dae·bi·lu a Joan in domo.
  • (cat) Dóna-li el pa a casa. → Dae·li su pane in domo.
  • (cat) Dóna-hi el pa al Joan. → Dae·nche su pane a Joan.
  • (cat) Dóna-l'hi a casa. → Dae·nche·lu in domo.
  • (cat) Dóna pa al Joan a casa! → Dae·li pane a Joan in domo.
  • (cat) Dóna'n al Joan a casa. → Dae·bi·nde pane a Joan in domo.
  • (cat) Dóna-li pa a casa. → Dae·li pane in domo.
  • (cat) Dóna-hi pa al Joan. → Dae·nche pane a Joan.
  • (cat) Dóna-li'n a casa. → Dae·bi·nde in domo.
  • (cat) Dóna-ho. → Dae·lu.
  • (cat) Dóna-li-ho. → Dae·bi·lu.
  • (cat) Abaixa-l'hi. → Abbassa·nche·lu.
  • (cat) Abaixa-l'en. → Abbassa·lu.

Infinitivo[edit]

  • (cat) Donar. → Dare
  • (cat) Donar-la. → La dare.
  • (cat) Donar-lo. → Li dare.
  • (cat) Donar-les. → Las dare.
  • (cat) Donar-li. → Li dare.
  • (cat) Donar-li-ho. → Bi lu dare.

Altres[edit]

  • (cat) Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit. → S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.
  • (cat) La casa de Mario és blanca. → Sa domo de Mario est bianca.
  • (cat) Les cases de pedra. → Sas domos de pedra.
  • (cat) És el millor de tots. → Est su mègius de totus.
  • (cat) La casa és a vint metres d'aquí. → Sa domo est a binti metros dae inoghe.
  • (cat) I menys qui posa el sard només com símbol. → E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.


Veure també[edit]

Sardo e italiano/Pending tests Sardo e italiano/Regression tests