Difference between revisions of "Catalan and Sardinian/Pending tests cat-srd"
Jump to navigation
Jump to search
Hectoralos (talk | contribs) |
|||
(53 intermediate revisions by 5 users not shown) | |||
Line 1: | Line 1: | ||
{{TOCD}} |
{{TOCD}} |
||
=català→sardu= |
|||
==Sardinian→Catalan== |
|||
==Interrogativos== |
|||
===Sintagmes nominals=== |
|||
* {{test|cat|Què vols fer?|Ite boles fàghere?}} |
|||
====Possessives==== |
|||
* {{test|cat|Qui ha de venir?|Chie depet bènnere?}} |
|||
* {{test|cat|Quin cotxe has comprat?|Cale vetura as comporadu?}} |
|||
* {{test|cat|Quina màscara has comprat?|Cale caratza as comporadu?}} |
|||
* {{test|cat|Quant falta?|Cantu manca?}} |
|||
* {{test|cat|Quanta gent hi havia?|Canta gente b'aiat?}} |
|||
* {{test|cat|Quantes voltes t'ho he dit?|Cantas bortas ti l'apo naradu?}} |
|||
* {{test|cat|Quan vindràs?|Cando as a bènnere?}} |
|||
* {{test|cat|Com dius?|Ite ti naras?}} |
|||
* {{test|cat|Per què penses això?|Pro ite pensas custu?}} |
|||
==Nùmeros ordinales== |
|||
* {{test|sc|Cun su pranu suo.|Amb el seu pla.}} |
|||
* {{test|sc|Sa seguràntzia de sa pessone sua.|La seguretat de la seva persona.}} |
|||
* {{test|sc|In sa bida privada sua.|En la seva vida privada.}} |
|||
* {{test|cat|primer.|su primu.}} |
|||
===Auxiliars=== |
|||
* {{test|cat|segon.|segundu.}} |
|||
* {{test|cat|tercer.|su de tres.}} |
|||
* {{test|cat|quart.|su de bator.}} |
|||
* {{test|cat|cinquè.|su de chimbe.}} |
|||
* {{test|cat|quint.|su de chimbe.}} |
|||
* {{test|cat|sisè.|su de ses.}} |
|||
* {{test|cat|setè.|su de sete.}} |
|||
* {{test|cat|vuitè.|su de oto.}} |
|||
* {{test|cat|novè.|su de noe.}} |
|||
* {{test|cat|desè.|su de deghe.}} |
|||
* {{test|cat|Ha arribat el segon.|Est arribadu su segundu.}} |
|||
* {{test|cat|Ha arribat segon.|Est arribadu segundu.}} |
|||
* {{test|cat|Ha arribat el tercer.|Est arribadu su de tres.}} |
|||
* {{test|cat|La segona casa.|Sa segunda domo.}} |
|||
* {{test|cat|La meva segona casa.|Sa segunda domo mea.}} |
|||
* {{test|cat|La tercera casa.|Sa de tres domos.}} |
|||
* {{test|cat|La meva tercera casa.|Sa de tres de sas domos meas.}} |
|||
* {{test|cat|Una tercera família.|Una de tres famìlias.}} |
|||
==Possessivos== |
|||
* {{test|sc|So bènnidu in vetura.|He vingut en cotxe.}} |
|||
* {{test|sc|La giustìtzia est arrestende pessones.|La justícia està arrestant persones.}} |
|||
* {{test|sc|No apo pòdidu partetzipare.|No he pogut participar.}} |
|||
* {{test|sc|No at chertu istudiare.|No ha volgut estudiar.}} |
|||
* {{test|sc|No at bòlidu istudiare.|No ha volgut estudiar.}} |
|||
* {{test|sc|So dèpidu partire.|He hagut de partir.}} |
|||
* {{test|sc|Apo dèpidu comporare custa cosa.|He hagut de comprar aquesta cosa.}} |
|||
* {{test|cat|La meva casa.|Sa domo mea.}} |
|||
===Imperatiu=== |
|||
* {{test|cat|La teva casa.|Sa domo tua.}} |
|||
* {{test|cat|La seva casa.|Sa domo sua.}} |
|||
* {{test|cat|La nostra casa.|Sa domo nostra.}} |
|||
* {{test|cat|La vostra casa.|Sa domo bostra.}} |
|||
* {{test|cat|El meu amic.|Su amigu meu.}} |
|||
* {{test|cat|Els meus amics.|Sos amigos meos.}} |
|||
* {{test|cat|Les meves cases.|Sas domos meas.}} |
|||
* {{test|cat|Mon pare.|Babbu meu.}} |
|||
* {{test|cat|Ton pare.|Babbu tuo.}} |
|||
* {{test|cat|Son pare.|Babbu suo.}} |
|||
* {{test|cat|Un amic meu.|Unu amigu meu.}} |
|||
* {{test|cat|Un amic teu.|Unu amigu tuo.}} |
|||
* {{test|cat|Un amic d'ella.|Unu amigu de issa.}} |
|||
* {{test|cat|Un amic d'ells.|Unu amigu de issos.}} |
|||
==Superlativos== |
|||
* {{test|sc|Andemus!|Anem!}} |
|||
* {{test|cat|La teva filla és molt estudiosa.|Fìgia tua est istudiosa meda.}} |
|||
===Pronoms clítics=== |
|||
* {{test|cat|Contentíssim.|Cuntentu a beru.}} |
|||
* {{test|cat|Bellíssims.|Bellos a beru.}} |
|||
* {{test|cat|El més bonic de tots.|Su prus bellu de totus.}} |
|||
* {{test|cat|La més rica del món.|Sa prus rica de su mundu.}} |
|||
== |
==Cumparativos== |
||
* {{test|cat|En Carles és més seriós que en Marc.|Carles est prus seriu de Marc.}} |
|||
;Imperatiu |
|||
* {{test|cat|En Carles és millor.|Carles est mègius.}} |
|||
* {{test|cat|La filla es tan bonica com la mare.|Sa fìgia est bella comente a sa mama.}} |
|||
* {{test|cat|La filla es no menys bonica que la mare.|Sa fìgia no est prus pagu bella de sa mama.}} |
|||
* {{test|cat|En Marc es menys estudiós que en Carles.|Marc est prus pagu istudiosu de Carles.}} |
|||
* {{test|cat|El teu fill es més intel·ligent que estudiós.|Fìgiu tuo est prus abbistu chi non istudiosu.}} |
|||
* {{test|cat|És més fàcil prometre que complir.|Est prus fàtzile promìtere chi non mantènnere.}} |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|És més intel·ligent que jo.|Est prus inteligente de mene.}} |
||
* {{test|cat|És més intel·ligent que el meu fill.|Est prus inteligente de fìgiu meu.}} |
|||
* {{test|sc|Lea·mi·nche·lu!|}} |
|||
* {{test|cat|Parla més clar que un locutor.|Faeddat in manera prus crara de unu telecronista.}} |
|||
* {{test|sc|Giughe·mi·nche in vetura!|}} |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|Parla millor que jo.|Faeddat mègius de mene.}} |
||
* {{test|cat|Parla pitjor que jo.|Faeddat peus de mene.}} |
|||
* {{test|cat|Va menys ràpidament que un tren.|Andat prus lestru de unu trenu.}} |
|||
* {{test|cat|És més amic de fer les coses a poc a poc.|Est prus abituadu a fàghere sas cosas pagu a pagu.}} |
|||
* {{test|cat|Está més ben fet que el meu.|Est prus bene fatu de su meu.}} |
|||
* {{test|cat|Està menys mal fet que el meu.|Est prus pagu male fatu de su meu.}} |
|||
* {{test|cat|Vol parlar més que la meva veïna.|Bolet faeddare prus de sa bighina mea.}} |
|||
* {{test|cat|Parla més que no pensa.|Faeddat prus chi non pensat.}} |
|||
==Temps verbals== |
|||
* {{test|sc|Còmpora·ti·lu!|Compra-t'ho!}} |
|||
* {{test|sc|Moe·ti·nche·lu!|}} |
|||
* {{test|sc|Essi·ti·nche dae domo!|}} |
|||
* {{test|sc|Piga·ti·nde unu pagu!|Pren-te'n un poc!}} |
|||
===Forma continuada in su presente indicativu=== |
|||
* {{test|sc|Dae·bi·lu a babu!|Dóna-li-ho al pare!}} |
|||
* {{test|sc|Bati·bi·nche·lu su elaboradore!|}} |
|||
* {{test|sc|Porri·bi·nde!|}} |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|Estic estudiant.|So istudiende.}} |
||
* {{test|sc|Dae·nos·lu a nois!|Dóna'ns-ho a nosaltres!}} |
|||
* {{test|sc|Dae·bi·lu!|Dóna-li-ho!}} |
|||
===Diferetzias in s'utilizu de sas pasivas=== |
|||
* {{test|sc|Trata·la cun delicadesa!|Tracta-la amb delicadesa!}} |
|||
* {{test|cat|He estat cridat per tu|So istadu mutidu dae tene.}} |
|||
;Gerund |
|||
===Passatu remotu=== |
|||
* {{test|sc|Comporende·si·lu|Comprant-s'ho}} |
|||
* {{test|sc|Leende·si·nche·lu|}} |
|||
* {{test|sc|Iscarfende·si·nde|}} |
|||
* {{test|sc|Moende·si·nche|}} |
|||
* {{test|sc|Papende·si·nche·nde|}} |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|Combatí.|Aiat cumbàtidu.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|Conegué.|Aiat connotu.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|Fou.|Est istadu.}} |
||
* {{test|cat|Arribà.|Est arribadu.}} |
|||
* {{test|sc|Mandighende·nos·nde totu|Menjant-nos-ho tot|-nos-ho tot or -nos-en molts}} |
|||
* {{test|cat|Vingué.|Est bènnidu.}} |
|||
* {{test|cat|Ella vingué.|Issa est bènnida.}} |
|||
* {{test|cat|Elles vingueren.|Issas sunt bènnidas.}} |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|Va combatre.|Aiat cumbàtidu.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|Va conèixer.|Aiat connotu.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|Va ser.|Est istadu.}} |
||
* {{test|cat|Va arribar.|Est arribadu.}} |
|||
* {{test|sc|Est pighende·bos·nde su risu|Està prenent-vos el pèl|making fun of you(pl.)?}} |
|||
* {{test|cat|Va venir.|Est bènnidu.}} |
|||
* {{test|cat|Ella va venir.|Issa est bènnida.}} |
|||
* {{test|cat|Elles van venir.|Issas sunt bènnidas.}} |
|||
===Passatu imperfetu=== |
|||
* {{test|sc|Donende·bi·lu|Regalant-li-ho}} |
|||
* {{test|cat|Hagué cantat.|Aiat cantadu.}} |
|||
* {{test|sc|Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la.|El govern sud-africà havia respost condemnant-la}} |
|||
* {{test|cat|Hagué anat.|Fiat andadu.}} |
|||
* {{test|sc|La giustìtzia est arrestende pessones in paisos istranzos e torrende·nche·las a sos paisos in ue benint pessichidas.|La justícia està arrestant persones en països estrangers i tornant-les als països d'on vénen perseguides.}} |
|||
* {{test|sc|Mandende·nche·los a foras de sa bidda.|Manant-los fora del poble.}} |
|||
* {{test|cat|Va haver cantat.|Aiat cantadu.}} |
|||
;Infinitiu |
|||
* {{test|cat|Va haver anat.|Fiat andadu.}} |
|||
===Futuru=== |
|||
* {{test|sc|Saussure cunsiderat comente tarea de sa linguìstica fraigare teoremas a pitzus de sa limba e demustrare·los.|Saussure considera com a tasca de la lingüística fabricar teoremes sobre la llengua i demostrar-los.}} |
|||
* {{test|sc|Cherimus otènnere su diritu de nos guvernare.|Volem obtenir el dret de governar-nos.}} |
|||
* {{test|cat|Faré.|Apo a fàghere.}} |
|||
====Proclítics==== |
|||
===Futuru anteriore=== |
|||
* {{test|sc|Nos bidimus a sero.|Ens veiem a la tarda.}} |
|||
* {{test|sc|E, duncas, est mègius a l’abbandonare.|I, doncs, és millor abandonar-lo.}} |
|||
* {{test|cat|Hauré fet.|Apo a àere fatu.}} |
|||
===Estil indirect=== |
|||
* {{test|cat|Hauré cantat.|Apo a àere cantadu.}} |
|||
* {{test|cat|Hauré anat.|Apo a èssere bènnidu.}} |
|||
===Cunditzionale=== |
|||
* {{test|sc|Antoni narat a Maria: "deo chèrgio una vetura che a sa tua".|Antoni diu a Maria: "jo vull un cotxe com el teu".}} |
|||
* {{test|sc|Antoni narat a Maria chi isse cheret una vetura che a sa sua.|Antoni diu a Maria que ell vol un cotxe com el seu.}} |
|||
* {{test|sc|Antoni aiat pensadu: "como est tempus de acontzare custa vetura".|Antoni havia pensat: "ja és temps de reparar aquest cotxe".}} |
|||
* {{test|sc|Antoni aiat pensadu chi tando fiat tempus de acontzare cussa vetura.|Antoni havia pensat que ara era temps de reparar aquest cotxe.}} |
|||
* {{test|cat|Faria.|Dia fàghere.}} |
|||
===Temps=== |
|||
* {{test|cat|Hauria fet.|Dia àere fatu.}} |
|||
* {{test|cat|Hauria cantat.|Dia àere cantadu.}} |
|||
* {{test|cat|Hauria anat.|Dia èssere andadu.}} |
|||
==Verbs de moviment== |
|||
;Present actiu |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|Ha arribat.|Est arribadu.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|He tornat aquest matí.|So torradu custu mangianu.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|He tornat a anar.|So torradu a andare.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|He tornat a fer.|Apo torradu a fàghere.}} |
||
==faghere + a + infinito== |
|||
;Present passiu |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|Es pot entrar?|Faghet a intrare?}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|No se't pot dir res.|Non faghet a ti nàrrere nudda.}} |
||
==Pronoms proclítics== |
|||
;Present reflexiu |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|Dóna el pa al Joan a casa.|Dat su pane a Joan in domo.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|El dóna al Joan a casa.|Lu dat a Joan in domo.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|Li dóna el pa a casa.| Li dat su pane in domo.}} |
||
* {{test| |
* {{test|cat|Hi dóna el pa al Joan.|Bi dat su pane a Joan.}} |
||
* {{test|cat|L'hi dóna a casa.|Bi lu dat in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna pa al Joan a casa.|Li dat pane a Joan in domo.}} |
|||
* {{test|cat|En dóna al Joan a casa.|Nde dat a Joan in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Li dóna pa a casa.|Li dat pane in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Hi dóna pa al Joan.|Nche dat pane a Joan.}} |
|||
* {{test|cat|Li'n dóna a casa.|Bi nde dat in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Em dóna un llibre.|Mi dat unu libru.}} |
|||
* {{test|cat|Et dóna un llibre.|Ti dat unu libru.}} |
|||
* {{test|cat|Li dóna un llibre.|Li dat unu libru.}} |
|||
* {{test|cat|Ens dóna un llibre.|Nos dat un libru .}} |
|||
* {{test|cat|Us dóna un llibre.|Bos dat unu libru.}} |
|||
* {{test|cat|Els dóna un llibre.|Lis dat unu libru.}} |
|||
* {{test|cat|Me'l dóna.|Mi lu dat.}} |
|||
* {{test|cat|Te'l dóna.|Ti lu dat.}} |
|||
* {{test|cat|L'hi dóna.|Bi lu dat.}} |
|||
* {{test|cat|Ens el dóna.|Nos lu dat.}} |
|||
* {{test|cat|Us el dóna.|Bos lu dat.}} |
|||
* {{test|cat|Els el dóna.|Si lu dat.}} |
|||
* {{test|cat|Me la dóna.|Mi la dat.}} |
|||
* {{test|cat|Te la dóna.|Ti la dat.}} |
|||
* {{test|cat|La hi dóna.|Bi la dat.}} |
|||
* {{test|cat|Ens la dóna.|Nos la dat.}} |
|||
* {{test|cat|Us la dóna.|Bos la dat.}} |
|||
* {{test|cat|Els la dóna.|Si la dat.}} |
|||
* {{test|cat|Me'ls dóna.|Mi los dat.}} |
|||
* {{test|cat|Te'ls dóna.|Ti los dat.}} |
|||
* {{test|cat|Els hi dóna.|Si lu dat.}} |
|||
* {{test|cat|Ens els dóna.|Nos los dat.}} |
|||
* {{test|cat|Us els dóna.|Bos los dat.}} |
|||
* {{test|cat|Els els dóna.|Si los dat.}} |
|||
* {{test|cat|Me les dóna.|Mi las dat.}} |
|||
* {{test|cat|Te les dóna.|Ti las dat.}} |
|||
* {{test|cat|Les hi dóna.|Bi las dat.}} |
|||
* {{test|cat|Ens les dóna.|Nos las dat.}} |
|||
* {{test|cat|Us les dóna.|Bos las dat.}} |
|||
* {{test|cat|Els les dóna.|Si las dat.}} |
|||
* {{test|cat|M'estima.|M'amat.}} |
|||
* {{test|cat|T'estima.|T'amat.}} |
|||
* {{test|cat|L'estima.|L'amat.}} |
|||
* {{test|cat|S'estima.|S'amat.}} |
|||
* {{test|cat|Ens estima.|Nos amat.}} |
|||
* {{test|cat|Us estima.|Bos amat.}} |
|||
* {{test|cat|Els estima.|Los amat.}} |
|||
* {{test|cat|Les estima.|Las amat.}} |
|||
* {{test|cat|Me'l dóna.|Mi lu dat.}} |
|||
* {{test|cat|Te'l dóna.|Ti lu dat.}} |
|||
* {{test|cat|Me'n dóna.|Mi nde dat.}} |
|||
* {{test|cat|Te'n dóna.|Ti nde dat.}} |
|||
* {{test|cat|Ho diu.|Nche narat.}} |
|||
* {{test|cat|Li ho diu.|Nche li narat.}} |
|||
==Pronoms enclítics== |
|||
;Passat pròxim |
|||
* {{test|cat|Dóna el pa al Joan a casa!|Dae su pane a Joan in domo!}} |
|||
* {{test|cat|Dóna'l al Joan a casa.|Dae·bi·lu a Joan in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna-li el pa a casa.|Dae·li su pane in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna-hi el pa al Joan.|Dae·nche su pane a Joan.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna-l'hi a casa.|Dae·nche·lu in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna pa al Joan a casa!|Dae·li pane a Joan in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna'n al Joan a casa.|Dae·bi·nde pane a Joan in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna-li pa a casa.|Dae·li pane in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna-hi pa al Joan.|Dae·nche pane a Joan.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna-li'n a casa.|Dae·bi·nde in domo.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna-ho.|Dae·lu.}} |
|||
* {{test|cat|Dóna-li-ho.|Dae·bi·lu.}} |
|||
* {{test|cat|Abaixa-l'hi.|Abbassa·nche·lu.}} |
|||
* {{test|sc|M'apo segadu s'anca.|M'he trencat la cama.|Mi sono rotto la gamba}} |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|Abaixa-l'en.|Abbassa·lu.}} |
||
===Infinitivo=== |
|||
;Imperfectiu |
|||
* {{test| |
* {{test|cat|Donar.|Dare}} |
||
* {{test|sc|Ònni annu ando in vacàntzia a Gonone.|Cada any vaig de vacances a Gonone.|}} |
|||
* {{test|sc|S'annu passadu andaiamus a traballu tres bortas a sa chida.|L'any passat anàvem a treball tres voltes a la setmana.}} |
|||
* {{test|sc|Fiat una die lughente de abrile e su sole nos cagentaiat sas caras.|Era un dia lluent d'abril i el sol ens escalfava les cares.|lluent = lluminós}} |
|||
* {{test|cat|Donar-la.|La dare.}} |
|||
; Futur / Benidore |
|||
* {{test|cat|Donar-lo.|Li dare.}} |
|||
* {{test|cat|Donar-les.|Las dare.}} |
|||
* {{test|cat|Donar-li.|Li dare.}} |
|||
* {{test|cat|Donar-li-ho.|Bi lu dare.}} |
|||
==Altres== |
|||
* {{test|sc|Deo apo a andare.|Jo aniré.}} |
|||
* {{test|cat|Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit.|S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.}} |
|||
;Subjuntiu |
|||
* {{test|cat|La casa de Mario és blanca.|Sa domo de Mario est bianca.}} |
|||
* {{test|sc|Una borta chi as a àere istudiadu as a tènnere su traballu.|Una volta que hauràs estudiat tindràs el treball.}} |
|||
* {{test|cat|Les cases de pedra.|Sas domos de pedra.}} |
|||
* {{test|sc|Mancari chi apat fatu su chi at fatu, est semper frade tuo.|Encara que hagi fet el que ha fet, és sempre germà teu.}} |
|||
* {{test|cat|És el millor de tots.|Est su mègius de totus.}} |
|||
* {{test|cat|La casa és a vint metres d'aquí.|Sa domo est a binti metros dae inoghe.}} |
|||
* {{test|cat|I menys qui posa el sard només com símbol.|E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.}} |
|||
;Condicional |
|||
* {{test|sc|Deo dia sighire.|Jo seguiria.}} |
|||
* {{test|sc|Deo dia àere sighidu.|Jo hauria seguit.}} |
|||
* {{test|sc|Dia fàghere una passigiada.|Faria una passejada.}} |
|||
* {{test|sc|Diat èssere bellu a nos adobiare finas cras.|}} |
|||
;Existential |
|||
* {{test|sc|Inoghe, non b’at traballu.|Aquí, no hi ha treball.}} |
|||
* {{test|sc|Non bi fiat traballu.|No hi havia treball.}} |
|||
===Interrogatius=== |
|||
* {{test|sc|Ite boles fàghere?|Què vols fer?}} |
|||
* {{test|sc|Chie depet bènnere?|Qui ha de venir?}} |
|||
* {{test|sc|Cale vetura as comporadu?|Quin cotxe has comprat?}} |
|||
* {{test|sc|Cale caratza as comporadu?|Quina màscara has comprat?}} |
|||
* {{test|sc|Cantu manca?|Quant falta?}} |
|||
* {{test|sc|Canta gente bi fiat?|Quanta gent hi havia?}} |
|||
* {{test|sc|Cantas bortas ti l'apo naradu?|Quantes voltes t'ho he dit?}} |
|||
===Altres=== |
|||
* {{test|sc|S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.|L'Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit.}} |
|||
* {{test|sc|Sa domo de Mario est bianca.|La casa de Mario és blanca.}} |
|||
* {{test|sc|Sas domos de pedra.|Les cases de pedra.}} |
|||
* {{test|sc|Est su mègius de totus.|És el millor de tots.}} |
|||
* {{test|sc|Sa domo est a binti metros dae inoghe.|La casa és a vint metres d'aquí.}} |
|||
* {{test|sc|E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.|I menys qui posa el sard només com símbol.}} |
|||
==Sardinian→Catalan== |
|||
===Interrogatius=== |
|||
* {{test|sc|Què vols fer?|Ite boles fàghere?}} |
|||
* {{test|sc|Qui ha de venir?|Chie depet bènnere?}} |
|||
* {{test|sc|Quin cotxe has comprat?|Cale vetura as comporadu?}} |
|||
* {{test|sc|Quina màscara has comprat?|Cale caratza as comporadu?}} |
|||
* {{test|sc|Quant falta?|Cantu manca?}} |
|||
* {{test|sc|Quanta gent hi havia?|Canta gente bi fiat?}} |
|||
* {{test|sc|Quantes voltes t'ho he dit?|Cantas bortas ti l'apo naradu?}} |
|||
==Veure també== |
|||
[[Sardo e italiano/Pending tests]] |
|||
[[Sardo e italiano/Regression tests]] |
|||
[[Category:Catalan and Sardinian]] |
[[Category:Catalan and Sardinian]] |
Latest revision as of 18:08, 25 July 2017
català→sardu[edit]
Interrogativos[edit]
- (cat) Què vols fer? → Ite boles fàghere?
- (cat) Qui ha de venir? → Chie depet bènnere?
- (cat) Quin cotxe has comprat? → Cale vetura as comporadu?
- (cat) Quina màscara has comprat? → Cale caratza as comporadu?
- (cat) Quant falta? → Cantu manca?
- (cat) Quanta gent hi havia? → Canta gente b'aiat?
- (cat) Quantes voltes t'ho he dit? → Cantas bortas ti l'apo naradu?
- (cat) Quan vindràs? → Cando as a bènnere?
- (cat) Com dius? → Ite ti naras?
- (cat) Per què penses això? → Pro ite pensas custu?
Nùmeros ordinales[edit]
- (cat) primer. → su primu.
- (cat) segon. → segundu.
- (cat) tercer. → su de tres.
- (cat) quart. → su de bator.
- (cat) cinquè. → su de chimbe.
- (cat) quint. → su de chimbe.
- (cat) sisè. → su de ses.
- (cat) setè. → su de sete.
- (cat) vuitè. → su de oto.
- (cat) novè. → su de noe.
- (cat) desè. → su de deghe.
- (cat) Ha arribat el segon. → Est arribadu su segundu.
- (cat) Ha arribat segon. → Est arribadu segundu.
- (cat) Ha arribat el tercer. → Est arribadu su de tres.
- (cat) La segona casa. → Sa segunda domo.
- (cat) La meva segona casa. → Sa segunda domo mea.
- (cat) La tercera casa. → Sa de tres domos.
- (cat) La meva tercera casa. → Sa de tres de sas domos meas.
- (cat) Una tercera família. → Una de tres famìlias.
Possessivos[edit]
- (cat) La meva casa. → Sa domo mea.
- (cat) La teva casa. → Sa domo tua.
- (cat) La seva casa. → Sa domo sua.
- (cat) La nostra casa. → Sa domo nostra.
- (cat) La vostra casa. → Sa domo bostra.
- (cat) El meu amic. → Su amigu meu.
- (cat) Els meus amics. → Sos amigos meos.
- (cat) Les meves cases. → Sas domos meas.
- (cat) Mon pare. → Babbu meu.
- (cat) Ton pare. → Babbu tuo.
- (cat) Son pare. → Babbu suo.
- (cat) Un amic meu. → Unu amigu meu.
- (cat) Un amic teu. → Unu amigu tuo.
- (cat) Un amic d'ella. → Unu amigu de issa.
- (cat) Un amic d'ells. → Unu amigu de issos.
Superlativos[edit]
- (cat) La teva filla és molt estudiosa. → Fìgia tua est istudiosa meda.
- (cat) Contentíssim. → Cuntentu a beru.
- (cat) Bellíssims. → Bellos a beru.
- (cat) El més bonic de tots. → Su prus bellu de totus.
- (cat) La més rica del món. → Sa prus rica de su mundu.
Cumparativos[edit]
- (cat) En Carles és més seriós que en Marc. → Carles est prus seriu de Marc.
- (cat) En Carles és millor. → Carles est mègius.
- (cat) La filla es tan bonica com la mare. → Sa fìgia est bella comente a sa mama.
- (cat) La filla es no menys bonica que la mare. → Sa fìgia no est prus pagu bella de sa mama.
- (cat) En Marc es menys estudiós que en Carles. → Marc est prus pagu istudiosu de Carles.
- (cat) El teu fill es més intel·ligent que estudiós. → Fìgiu tuo est prus abbistu chi non istudiosu.
- (cat) És més fàcil prometre que complir. → Est prus fàtzile promìtere chi non mantènnere.
- (cat) És més intel·ligent que jo. → Est prus inteligente de mene.
- (cat) És més intel·ligent que el meu fill. → Est prus inteligente de fìgiu meu.
- (cat) Parla més clar que un locutor. → Faeddat in manera prus crara de unu telecronista.
- (cat) Parla millor que jo. → Faeddat mègius de mene.
- (cat) Parla pitjor que jo. → Faeddat peus de mene.
- (cat) Va menys ràpidament que un tren. → Andat prus lestru de unu trenu.
- (cat) És més amic de fer les coses a poc a poc. → Est prus abituadu a fàghere sas cosas pagu a pagu.
- (cat) Está més ben fet que el meu. → Est prus bene fatu de su meu.
- (cat) Està menys mal fet que el meu. → Est prus pagu male fatu de su meu.
- (cat) Vol parlar més que la meva veïna. → Bolet faeddare prus de sa bighina mea.
- (cat) Parla més que no pensa. → Faeddat prus chi non pensat.
Temps verbals[edit]
Forma continuada in su presente indicativu[edit]
- (cat) Estic estudiant. → So istudiende.
Diferetzias in s'utilizu de sas pasivas[edit]
- (cat) He estat cridat per tu → So istadu mutidu dae tene.
Passatu remotu[edit]
- (cat) Combatí. → Aiat cumbàtidu.
- (cat) Conegué. → Aiat connotu.
- (cat) Fou. → Est istadu.
- (cat) Arribà. → Est arribadu.
- (cat) Vingué. → Est bènnidu.
- (cat) Ella vingué. → Issa est bènnida.
- (cat) Elles vingueren. → Issas sunt bènnidas.
- (cat) Va combatre. → Aiat cumbàtidu.
- (cat) Va conèixer. → Aiat connotu.
- (cat) Va ser. → Est istadu.
- (cat) Va arribar. → Est arribadu.
- (cat) Va venir. → Est bènnidu.
- (cat) Ella va venir. → Issa est bènnida.
- (cat) Elles van venir. → Issas sunt bènnidas.
Passatu imperfetu[edit]
- (cat) Hagué cantat. → Aiat cantadu.
- (cat) Hagué anat. → Fiat andadu.
- (cat) Va haver cantat. → Aiat cantadu.
- (cat) Va haver anat. → Fiat andadu.
Futuru[edit]
- (cat) Faré. → Apo a fàghere.
Futuru anteriore[edit]
- (cat) Hauré fet. → Apo a àere fatu.
- (cat) Hauré cantat. → Apo a àere cantadu.
- (cat) Hauré anat. → Apo a èssere bènnidu.
Cunditzionale[edit]
- (cat) Faria. → Dia fàghere.
- (cat) Hauria fet. → Dia àere fatu.
- (cat) Hauria cantat. → Dia àere cantadu.
- (cat) Hauria anat. → Dia èssere andadu.
Verbs de moviment[edit]
- (cat) Ha arribat. → Est arribadu.
- (cat) He tornat aquest matí. → So torradu custu mangianu.
- (cat) He tornat a anar. → So torradu a andare.
- (cat) He tornat a fer. → Apo torradu a fàghere.
faghere + a + infinito[edit]
- (cat) Es pot entrar? → Faghet a intrare?
- (cat) No se't pot dir res. → Non faghet a ti nàrrere nudda.
Pronoms proclítics[edit]
- (cat) Dóna el pa al Joan a casa. → Dat su pane a Joan in domo.
- (cat) El dóna al Joan a casa. → Lu dat a Joan in domo.
- (cat) Li dóna el pa a casa. → Li dat su pane in domo.
- (cat) Hi dóna el pa al Joan. → Bi dat su pane a Joan.
- (cat) L'hi dóna a casa. → Bi lu dat in domo.
- (cat) Dóna pa al Joan a casa. → Li dat pane a Joan in domo.
- (cat) En dóna al Joan a casa. → Nde dat a Joan in domo.
- (cat) Li dóna pa a casa. → Li dat pane in domo.
- (cat) Hi dóna pa al Joan. → Nche dat pane a Joan.
- (cat) Li'n dóna a casa. → Bi nde dat in domo.
- (cat) Em dóna un llibre. → Mi dat unu libru.
- (cat) Et dóna un llibre. → Ti dat unu libru.
- (cat) Li dóna un llibre. → Li dat unu libru.
- (cat) Ens dóna un llibre. → Nos dat un libru .
- (cat) Us dóna un llibre. → Bos dat unu libru.
- (cat) Els dóna un llibre. → Lis dat unu libru.
- (cat) Me'l dóna. → Mi lu dat.
- (cat) Te'l dóna. → Ti lu dat.
- (cat) L'hi dóna. → Bi lu dat.
- (cat) Ens el dóna. → Nos lu dat.
- (cat) Us el dóna. → Bos lu dat.
- (cat) Els el dóna. → Si lu dat.
- (cat) Me la dóna. → Mi la dat.
- (cat) Te la dóna. → Ti la dat.
- (cat) La hi dóna. → Bi la dat.
- (cat) Ens la dóna. → Nos la dat.
- (cat) Us la dóna. → Bos la dat.
- (cat) Els la dóna. → Si la dat.
- (cat) Me'ls dóna. → Mi los dat.
- (cat) Te'ls dóna. → Ti los dat.
- (cat) Els hi dóna. → Si lu dat.
- (cat) Ens els dóna. → Nos los dat.
- (cat) Us els dóna. → Bos los dat.
- (cat) Els els dóna. → Si los dat.
- (cat) Me les dóna. → Mi las dat.
- (cat) Te les dóna. → Ti las dat.
- (cat) Les hi dóna. → Bi las dat.
- (cat) Ens les dóna. → Nos las dat.
- (cat) Us les dóna. → Bos las dat.
- (cat) Els les dóna. → Si las dat.
- (cat) M'estima. → M'amat.
- (cat) T'estima. → T'amat.
- (cat) L'estima. → L'amat.
- (cat) S'estima. → S'amat.
- (cat) Ens estima. → Nos amat.
- (cat) Us estima. → Bos amat.
- (cat) Els estima. → Los amat.
- (cat) Les estima. → Las amat.
- (cat) Me'l dóna. → Mi lu dat.
- (cat) Te'l dóna. → Ti lu dat.
- (cat) Me'n dóna. → Mi nde dat.
- (cat) Te'n dóna. → Ti nde dat.
- (cat) Ho diu. → Nche narat.
- (cat) Li ho diu. → Nche li narat.
Pronoms enclítics[edit]
- (cat) Dóna el pa al Joan a casa! → Dae su pane a Joan in domo!
- (cat) Dóna'l al Joan a casa. → Dae·bi·lu a Joan in domo.
- (cat) Dóna-li el pa a casa. → Dae·li su pane in domo.
- (cat) Dóna-hi el pa al Joan. → Dae·nche su pane a Joan.
- (cat) Dóna-l'hi a casa. → Dae·nche·lu in domo.
- (cat) Dóna pa al Joan a casa! → Dae·li pane a Joan in domo.
- (cat) Dóna'n al Joan a casa. → Dae·bi·nde pane a Joan in domo.
- (cat) Dóna-li pa a casa. → Dae·li pane in domo.
- (cat) Dóna-hi pa al Joan. → Dae·nche pane a Joan.
- (cat) Dóna-li'n a casa. → Dae·bi·nde in domo.
- (cat) Dóna-ho. → Dae·lu.
- (cat) Dóna-li-ho. → Dae·bi·lu.
- (cat) Abaixa-l'hi. → Abbassa·nche·lu.
- (cat) Abaixa-l'en. → Abbassa·lu.
Infinitivo[edit]
- (cat) Donar. → Dare
- (cat) Donar-la. → La dare.
- (cat) Donar-lo. → Li dare.
- (cat) Donar-les. → Las dare.
- (cat) Donar-li. → Li dare.
- (cat) Donar-li-ho. → Bi lu dare.
Altres[edit]
- (cat) Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit. → S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.
- (cat) La casa de Mario és blanca. → Sa domo de Mario est bianca.
- (cat) Les cases de pedra. → Sas domos de pedra.
- (cat) És el millor de tots. → Est su mègius de totus.
- (cat) La casa és a vint metres d'aquí. → Sa domo est a binti metros dae inoghe.
- (cat) I menys qui posa el sard només com símbol. → E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.
Veure també[edit]
Sardo e italiano/Pending tests Sardo e italiano/Regression tests