Catalan and Sardinian/Pending tests cat-srd

From Apertium
Jump to navigation Jump to search

Sintagmes nominals

Possessives

  • (sc) Cun su pranu suo. → Amb el seu pla.
  • (sc) Sa seguràntzia de sa pessone sua. → La seguretat de la seva persona.
  • (sc) In sa bida privada sua. → En la seva vida privada.

Auxiliars

  • (sc) So bènnidu in vetura. → He vingut en cotxe.
  • (sc) La giustìtzia est arrestende pessones. → La justícia està arrestant persones.
  • (sc) No apo pòdidu partetzipare. → No he pogut participar.
  • (sc) No at chertu istudiare. → No ha volgut estudiar.
  • (sc) No at bòlidu istudiare. → No ha volgut estudiar.
  • (sc) So dèpidu partire. → He hagut de partir.
  • (sc) Apo dèpidu comporare custa cosa. → He hagut de comprar aquesta cosa.

Imperatiu

  • (sc) Andemus! → Anem!

Pronoms clítics

Enclítics

Imperatiu
  • (sc) Nara·mi·lu tue! → Digues-m'ho tu!
  • (sc) Lea·mi·nche·lu!
  • (sc) Giughe·mi·nche in vetura!
  • (sc) Dae·mi·nde de petza!
  • (sc) Còmpora·ti·lu! → Compra-t'ho!
  • (sc) Moe·ti·nche·lu!
  • (sc) Essi·ti·nche dae domo!
  • (sc) Piga·ti·nde unu pagu! → Pren-te'n un poc!
  • (sc) Dae·bi·lu a babu! → Dóna-li-ho al pare!
  • (sc) Bati·bi·nche·lu su elaboradore!
  • (sc) Porri·bi·nde!
  • (sc) Dae·mi·lu! → Dóna-m'ho!
  • (sc) Dae·nos·lu a nois! → Dóna'ns-ho a nosaltres!
  • (sc) Dae·bi·lu! → Dóna-li-ho!
  • (sc) Trata·la cun delicadesa! → Tracta-la amb delicadesa!
Gerund
  • (sc) Comporende·si·lu → Comprant-s'ho
  • (sc) Leende·si·nche·lu
  • (sc) Iscarfende·si·nde
  • (sc) Moende·si·nche
  • (sc) Papende·si·nche·nde
  • (sc) Fiat imparende·nos·lu su mastru
  • (sc) Sunt batende·nos·nche·lu
  • (sc) Est portende·nos·nche sa bulleta
  • (sc) Mandighende·nos·nde totu → Menjant-nos-ho tot :: -nos-ho tot or -nos-en molts
  • (sc) Imparade·bos·lu a sa sola
  • (sc) Leade·bos·nche·lu
  • (sc) Moide·bos·nche
  • (sc) Est pighende·bos·nde su risu → Està prenent-vos el pèl :: making fun of you(pl.)?
  • (sc) Donende·bi·lu → Regalant-li-ho
  • (sc) Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la. → El govern sud-africà havia respost condemnant-la
  • (sc) La giustìtzia est arrestende pessones in paisos istranzos e torrende·nche·las a sos paisos in ue benint pessichidas. → La justícia està arrestant persones en països estrangers i tornant-les als països d'on vénen perseguides.
  • (sc) Mandende·nche·los a foras de sa bidda. → Manant-los fora del poble.
Infinitiu
  • (sc) Saussure cunsiderat comente tarea de sa linguìstica fraigare teoremas a pitzus de sa limba e demustrare·los. → Saussure considera com a tasca de la lingüística fabricar teoremes sobre la llengua i demostrar-los.
  • (sc) Cherimus otènnere su diritu de nos guvernare. → Volem obtenir el dret de governar-nos.

Proclítics

  • (sc) Nos bidimus a sero. → Ens veiem a la tarda.
  • (sc) E, duncas, est mègius a l’abbandonare. → I, doncs, és millor abandonar-lo.

Estil indirect

  • (sc) Antoni narat a Maria: "deo chèrgio una vetura che a sa tua". → Antoni diu a Maria: "jo vull un cotxe com el teu".
  • (sc) Antoni narat a Maria chi isse cheret una vetura che a sa sua. → Antoni diu a Maria que ell vol un cotxe com el seu.
  • (sc) Antoni aiat pensadu: "como est tempus de acontzare custa vetura". → Antoni havia pensat: "ja és temps de reparar aquest cotxe".
  • (sc) Antoni aiat pensadu chi tando fiat tempus de acontzare cussa vetura. → Antoni havia pensat que ara era temps de reparar aquest cotxe.

Temps

Present actiu
  • (sc) Antoni cantat una cantzone. → Antoni canta una cançó.
  • (sc) Deo ando. → Jo vaig.
  • (sc) Antoni andat. → Antoni va.
  • (sc) Antoni faeddat tres limbas. → Antoni parla tres llengües.
Present passiu
  • (sc) Sa botza est istada corfida dae Antoni.
  • (sc) Su bidru est istadu segadu dae sa botza.
Present reflexiu
  • (sc) Antoni si sàmunat sas manos
  • (sc) Andria si segat sa barba.
  • (sc) Antoni e Maria si amant. → Antoni i Maria s'estimen.
  • (sc) Issos si òdiant. → Ells s'odien.
Passat pròxim
  • (sc) M'apo segadu s'anca. → M'he trencat la cama. :: Mi sono rotto la gamba
  • (sc) Apo batidu su binu dae domo → He portat el vi de casa.
Imperfectiu
  • (sc) Deo andaia. → Jo anava.
  • (sc) Ònni annu ando in vacàntzia a Gonone. → Cada any vaig de vacances a Gonone.
  • (sc) S'annu passadu andaiamus a traballu tres bortas a sa chida. → L'any passat anàvem a treball tres voltes a la setmana.
  • (sc) Fiat una die lughente de abrile e su sole nos cagentaiat sas caras. → Era un dia lluent d'abril i el sol ens escalfava les cares.
Futur / Benidore
  • (sc) Deo apo a andare. → Jo aniré.
Subjuntiu
  • (sc) Una borta chi as a àere istudiadu as a tènnere su traballu. → Una volta que hauràs estudiat tindràs el treball.
  • (sc) Mancari chi apat fatu su chi at fatu, est semper frade tuo. → Encara que hagi fet el que ha fet, és sempre germà teu.
Condicional
  • (sc) Deo dia sighire. → Jo seguiria.
  • (sc) Deo dia àere sighidu. → Jo hauria seguit.
  • (sc) Dia fàghere una passigiada. → Faria una passejada.
  • (sc) Diat èssere bellu a nos adobiare finas cras.
Existential
  • (sc) Inoghe, non b’at traballu. → Aquí, no hi ha treball.
  • (sc) Non bi fiat traballu. → No hi havia treball.

Interrogatius

  • (sc) Ite boles fàghere? → Què vols fer?
  • (sc) Chie depet bènnere? → Qui ha de venir?
  • (sc) Cale vetura as comporadu? → Quin cotxe has comprat?
  • (sc) Cale caratza as comporadu? → Quina màscara has comprat?
  • (sc) Cantu manca? → Quant falta?
  • (sc) Canta gente bi fiat? → Quanta gent hi havia?
  • (sc) Cantas bortas ti l'apo naradu? → Quantes voltes t'ho he dit?

Altres

  • (sc) S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu. → L'Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit.
  • (sc) Sa domo de Mario est bianca. → La casa de Mario és blanca.
  • (sc) Sas domos de pedra. → Les cases de pedra.
  • (sc) Est su mègius de totus. → És el millor de tots.
  • (sc) Sa domo est a binti metros dae inoghe. → La casa és a vint metres d'aquí.