Catalan and Sardinian/Pending tests cat-srd

català→sardu

Interrogativos

• (cat) Què vols fer? → Ite boles fàghere?
• (cat) Qui ha de venir? → Chie depet bènnere?
• (cat) Quin cotxe has comprat? → Cale vetura as comporadu?
• (cat) Quina màscara has comprat? → Cale caratza as comporadu?
• (cat) Quant falta? → Cantu manca?
• (cat) Quanta gent hi havia? → Canta gente b'aiat?
• (cat) Quantes voltes t'ho he dit? → Cantas bortas ti l'apo naradu?
• (cat) Quan vindràs? → Cando as a bènnere?
• (cat) Com dius? → Ite ti naras?
• (cat) Per què penses això? → Pro ite pensas custu?

Nùmeros ordinales

• (cat) primer. → su primu.
• (cat) segon. → segundu.
• (cat) tercer. → su de tres.
• (cat) quart. → su de bator.
• (cat) cinquè. → su de chimbe.
• (cat) quint. → su de chimbe.
• (cat) sisè. → su de ses.
• (cat) setè. → su de sete.
• (cat) vuitè. → su de oto.
• (cat) novè. → su de noe.
• (cat) desè. → su de deghe.
• (cat) Ha arribat el segon. → Est arribadu su segundu.
• (cat) Ha arribat segon. → Est arribadu segundu.
• (cat) Ha arribat el tercer. → Est arribadu su de tres.
• (cat) La segona casa. → Sa segunda domo.
• (cat) La meva segona casa. → Sa segunda domo mea.
• (cat) La tercera casa. → Sa de tres domos.
• (cat) La meva tercera casa. → Sa de tres de sas domos meas.
• (cat) Una tercera família. → Una de tres famìlias.

Possessivos

• (cat) La meva casa. → Sa domo mea.
• (cat) La teva casa. → Sa domo tua.
• (cat) La seva casa. → Sa domo sua.
• (cat) La nostra casa. → Sa domo nostra.
• (cat) La vostra casa. → Sa domo bostra.
• (cat) El meu amic. → Su amigu meu.
• (cat) Els meus amics. → Sos amigos meos.
• (cat) Les meves cases. → Sas domos meas.
• (cat) Mon pare. → Babbu meu.
• (cat) Ton pare. → Babbu tuo.
• (cat) Son pare. → Babbu suo.
• (cat) Un amic meu. → Unu amigu meu.
• (cat) Un amic teu. → Unu amigu tuo.
• (cat) Un amic d'ella. → Unu amigu de issa.
• (cat) Un amic d'ells. → Unu amigu de issos.

Superlativos

• (cat) La teva filla és molt estudiosa. → Fìgia tua est istudiosa meda.
• (cat) Contentíssim. → Cuntentu a beru.
• (cat) Bellíssims. → Bellos a beru.
• (cat) El més bonic de tots. → Su prus bellu de totus.
• (cat) La més rica del món. → Sa prus rica de su mundu.

Cumparativos

• (cat) En Carles és més seriós que en Marc. → Carles est prus seriu de Marc.
• (cat) En Carles és millor. → Carles est mègius.
• (cat) La filla es tan bonica com la mare. → Sa fìgia est bella comente a sa mama.
• (cat) La filla es no menys bonica que la mare. → Sa fìgia no est prus pagu bella de sa mama.
• (cat) En Marc es menys estudiós que en Carles. → Marc est prus pagu istudiosu de Carles.
• (cat) El teu fill es més intel·ligent que estudiós. → Fìgiu tuo est prus abbistu chi non istudiosu.
• (cat) És més fàcil prometre que complir. → Est prus fàtzile promìtere chi non mantènnere.

• (cat) És més intel·ligent que jo. → Est prus inteligente de mene.
• (cat) És més intel·ligent que el meu fill. → Est prus inteligente de fìgiu meu.
• (cat) Parla més clar que un locutor. → Faeddat in manera prus crara de unu telecronista.
• (cat) Parla millor que jo. → Faeddat mègius de mene.
• (cat) Parla pitjor que jo. → Faeddat peus de mene.
• (cat) Va menys ràpidament que un tren. → Andat prus lestru de unu trenu.
• (cat) És més amic de fer les coses a poc a poc. → Est prus abituadu a fàghere sas cosas pagu a pagu.
• (cat) Está més ben fet que el meu. → Est prus bene fatu de su meu.
• (cat) Està menys mal fet que el meu. → Est prus pagu male fatu de su meu.
• (cat) Vol parlar més que la meva veïna. → Bolet faeddare prus de sa bighina mea.
• (cat) Parla més que no pensa. → Faeddat prus chi non pensat.

Temps verbals

Forma continuada in su presente indicativu

• (cat) Estic estudiant. → So istudiende.

Diferetzias in s'utilizu de sas pasivas

• (cat) He estat cridat per tu → So istadu mutidu dae tene.

Passatu remotu

• (cat) Combatí. → Aiat cumbàtidu.
• (cat) Conegué. → Aiat connotu.
• (cat) Fou. → Est istadu.
• (cat) Arribà. → Est arribadu.
• (cat) Vingué. → Est bènnidu.
• (cat) Ella vingué. → Issa est bènnida.
• (cat) Elles vingueren. → Issas sunt bènnidas.

• (cat) Va combatre. → Aiat cumbàtidu.
• (cat) Va conèixer. → Aiat connotu.
• (cat) Va ser. → Est istadu.
• (cat) Va arribar. → Est arribadu.
• (cat) Va venir. → Est bènnidu.
• (cat) Ella va venir. → Issa est bènnida.
• (cat) Elles van venir. → Issas sunt bènnidas.

Passatu imperfetu

• (cat) Hagué cantat. → Aiat cantadu.
• (cat) Hagué anat. → Fiat andadu.

• (cat) Va haver cantat. → Aiat cantadu.
• (cat) Va haver anat. → Fiat andadu.

Futuru

• (cat) Faré. → Apo a fàghere.

Futuru anteriore

• (cat) Hauré fet. → Apo a àere fatu.
• (cat) Hauré cantat. → Apo a àere cantadu.
• (cat) Hauré anat. → Apo a èssere bènnidu.

Cunditzionale

• (cat) Faria. → Dia fàghere.
• (cat) Hauria fet. → Dia àere fatu.
• (cat) Hauria cantat. → Dia àere cantadu.
• (cat) Hauria anat. → Dia èssere andadu.

Verbs de moviment

• (cat) Ha arribat. → Est arribadu.
• (cat) He tornat aquest matí. → So torradu custu mangianu.
• (cat) He tornat a anar. → So torradu a andare.
• (cat) He tornat a fer. → Apo torradu a fàghere.

faghere + a + infinito

• (cat) Es pot entrar? → Faghet a intrare?
• (cat) No se't pot dir res. → Non faghet a ti nàrrere nudda.

Pronoms proclítics

• (cat) Dóna el pa al Joan a casa. → Dat su pane a Joan in domo.
• (cat) El dóna al Joan a casa. → Lu dat a Joan in domo.
• (cat) Li dóna el pa a casa. → Li dat su pane in domo.
• (cat) Hi dóna el pa al Joan. → Bi dat su pane a Joan.
• (cat) L'hi dóna a casa. → Bi lu dat in domo.
• (cat) Dóna pa al Joan a casa. → Li dat pane a Joan in domo.
• (cat) En dóna al Joan a casa. → Nde dat a Joan in domo.
• (cat) Li dóna pa a casa. → Li dat pane in domo.
• (cat) Hi dóna pa al Joan. → Nche dat pane a Joan.
• (cat) Li'n dóna a casa. → Bi nde dat in domo.
• (cat) Em dóna un llibre. → Mi dat unu libru.
• (cat) Et dóna un llibre. → Ti dat unu libru.
• (cat) Li dóna un llibre. → Li dat unu libru.
• (cat) Ens dóna un llibre. → Nos dat un libru .
• (cat) Us dóna un llibre. → Bos dat unu libru.
• (cat) Els dóna un llibre. → Lis dat unu libru.
• (cat) Me'l dóna. → Mi lu dat.
• (cat) Te'l dóna. → Ti lu dat.
• (cat) L'hi dóna. → Bi lu dat.
• (cat) Ens el dóna. → Nos lu dat.
• (cat) Us el dóna. → Bos lu dat.
• (cat) Els el dóna. → Si lu dat.
• (cat) Me la dóna. → Mi la dat.
• (cat) Te la dóna. → Ti la dat.
• (cat) La hi dóna. → Bi la dat.
• (cat) Ens la dóna. → Nos la dat.
• (cat) Us la dóna. → Bos la dat.
• (cat) Els la dóna. → Si la dat.
• (cat) Me'ls dóna. → Mi los dat.
• (cat) Te'ls dóna. → Ti los dat.
• (cat) Els hi dóna. → Si lu dat.
• (cat) Ens els dóna. → Nos los dat.
• (cat) Us els dóna. → Bos los dat.
• (cat) Els els dóna. → Si los dat.
• (cat) Me les dóna. → Mi las dat.
• (cat) Te les dóna. → Ti las dat.
• (cat) Les hi dóna. → Bi las dat.
• (cat) Ens les dóna. → Nos las dat.
• (cat) Us les dóna. → Bos las dat.
• (cat) Els les dóna. → Si las dat.
• (cat) M'estima. → M'amat.
• (cat) T'estima. → T'amat.
• (cat) L'estima. → L'amat.
• (cat) S'estima. → S'amat.
• (cat) Ens estima. → Nos amat.
• (cat) Us estima. → Bos amat.
• (cat) Els estima. → Los amat.
• (cat) Les estima. → Las amat.
• (cat) Me'l dóna. → Mi lu dat.
• (cat) Te'l dóna. → Ti lu dat.
• (cat) Me'n dóna. → Mi nde dat.
• (cat) Te'n dóna. → Ti nde dat.
• (cat) Ho diu. → Nche narat.
• (cat) Li ho diu. → Nche li narat.

Pronoms enclítics

• (cat) Dóna el pa al Joan a casa! → Dae su pane a Joan in domo!
• (cat) Dóna'l al Joan a casa. → Dae·bi·lu a Joan in domo.
• (cat) Dóna-li el pa a casa. → Dae·li su pane in domo.
• (cat) Dóna-hi el pa al Joan. → Dae·nche su pane a Joan.
• (cat) Dóna-l'hi a casa. → Dae·nche·lu in domo.
• (cat) Dóna pa al Joan a casa! → Dae·li pane a Joan in domo.
• (cat) Dóna'n al Joan a casa. → Dae·bi·nde pane a Joan in domo.
• (cat) Dóna-li pa a casa. → Dae·li pane in domo.
• (cat) Dóna-hi pa al Joan. → Dae·nche pane a Joan.
• (cat) Dóna-li'n a casa. → Dae·bi·nde in domo.
• (cat) Dóna-ho. → Dae·lu.
• (cat) Dóna-li-ho. → Dae·bi·lu.

• (cat) Abaixa-l'hi. → Abbassa·nche·lu.
• (cat) Abaixa-l'en. → Abbassa·lu.

Infinitivo

• (cat) Donar. → Dare

• (cat) Donar-la. → La dare.
• (cat) Donar-lo. → Li dare.
• (cat) Donar-les. → Las dare.
• (cat) Donar-li. → Li dare.
• (cat) Donar-li-ho. → Bi lu dare.

Altres

• (cat) Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit. → S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.

• (cat) La casa de Mario és blanca. → Sa domo de Mario est bianca.
• (cat) Les cases de pedra. → Sas domos de pedra.
• (cat) És el millor de tots. → Est su mègius de totus.
• (cat) La casa és a vint metres d'aquí. → Sa domo est a binti metros dae inoghe.
• (cat) I menys qui posa el sard només com símbol. → E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.

Veure també

Sardo e italiano/Pending tests Sardo e italiano/Regression tests