Catalan and Sardinian/Pending tests srd-cat

sardu→català

Sintagmes nominals

Possessives

• (srd) Cun su pranu suo. → Amb el seu pla.
• (srd) Sa seguràntzia de sa pessone sua. → La seguretat de la seva persona.
• (srd) In sa bida privada sua. → En la seva vida privada.

Auxiliars

• (srd) So bènnidu in vetura. → He vingut en cotxe.
• (srd) La giustìtzia est arrestende pessones. → La justícia està arrestant persones.
• (srd) No apo pòdidu partetzipare. → No he pogut participar.
• (srd) No at chertu istudiare. → No ha volgut estudiar.
• (srd) No at bòlidu istudiare. → No ha volgut estudiar.
• (srd) So dèpidu partire. → He hagut de partir.
• (srd) Apo dèpidu comporare custa cosa. → He hagut de comprar aquesta cosa.

Imperatiu

• (srd) Andemus! → Anem!

Pronoms clítics

Enclítics

Imperatiu

• (srd) Nara·mi·lu tue! → Digues-m'ho tu!
• (srd) Lea·mi·nche·lu! →
• (srd) Giughe·mi·nche in vetura! →
• (srd) Dae·mi·nde de petza! →

• (srd) Còmpora·ti·lu! → Compra-t'ho!
• (srd) Moe·ti·nche·lu! →
• (srd) Essi·ti·nche dae domo! →
• (srd) Piga·ti·nde unu pagu! → Pren-te'n un poc!

• (srd) Dae·bi·lu a babu! → Dóna-li-ho al pare!
• (srd) Bati·bi·nche·lu su elaboradore! →
• (srd) Porri·bi·nde! →

• (srd) Dae·mi·lu! → Dóna-m'ho!
• (srd) Dae·nos·lu a nois! → Dóna'ns-ho a nosaltres!
• (srd) Dae·bi·lu! → Dóna-li-ho!

• (srd) Trata·la cun delicadesa! → Tracta-la amb delicadesa!

Gerund

• (srd) Comporende·si·lu → Comprant-s'ho
• (srd) Leende·si·nche·lu →
• (srd) Iscarfende·si·nde →
• (srd) Moende·si·nche →
• (srd) Papende·si·nche·nde →

• (srd) Fiat imparende·nos·lu su mastru →
• (srd) Sunt batende·nos·nche·lu →
• (srd) Est portende·nos·nche sa bulleta →
• (srd) Mandighende·nos·nde totu → Menjant-nos-ho tot :: -nos-ho tot or -nos-en molts

• (srd) Imparade·bos·lu a sa sola →
• (srd) Leade·bos·nche·lu →
• (srd) Moide·bos·nche →
• (srd) Est pighende·bos·nde su risu → Està prenent-vos el pèl :: making fun of you(pl.)?

• (srd) Donende·bi·lu → Regalant-li-ho

• (srd) Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la. → El govern sud-africà havia respost condemnant-la
• (srd) La giustìtzia est arrestende pessones in paisos istranzos e torrende·nche·las a sos paisos in ue benint pessichidas. → La justícia està arrestant persones en països estrangers i tornant-les als països d'on vénen perseguides.
• (srd) Mandende·nche·los a foras de sa bidda. → Manant-los fora del poble.

Infinitiu

• (srd) Saussure cunsiderat comente tarea de sa linguìstica fraigare teoremas a pitzus de sa limba e demustrare·los. → Saussure considera com a tasca de la lingüística fabricar teoremes sobre la llengua i demostrar-los.
• (srd) Cherimus otènnere su diritu de nos guvernare. → Volem obtenir el dret de governar-nos.

Proclítics

• (srd) Nos bidimus a sero. → Ens veiem a la tarda.
• (srd) E, duncas, est mègius a l’abbandonare. → I, doncs, és millor abandonar-lo.

Estil indirect

• (srd) Antoni narat a Maria: "deo chèrgio una vetura che a sa tua". → Antoni diu a Maria: "jo vull un cotxe com el teu".
• (srd) Antoni narat a Maria chi isse cheret una vetura che a sa sua. → Antoni diu a Maria que ell vol un cotxe com el seu.
• (srd) Antoni aiat pensadu: "como est tempus de acontzare custa vetura". → Antoni havia pensat: "ja és temps de reparar aquest cotxe".
• (srd) Antoni aiat pensadu chi tando fiat tempus de acontzare cussa vetura. → Antoni havia pensat que ara era temps de reparar aquest cotxe.

Temps

Present actiu

• (srd) Antoni cantat una cantzone. → Antoni canta una cançó.
• (srd) Deo ando. → Jo vaig.
• (srd) Antoni andat. → Antoni va.
• (srd) Antoni faeddat tres limbas. → Antoni parla tres llengües.

Present passiu

• (srd) Sa botza est istada corfida dae Antoni. →
• (srd) Su bidru est istadu segadu dae sa botza. →

Present reflexiu

• (srd) Antoni si sàmunat sas manos →
• (srd) Andria si segat sa barba. →
• (srd) Antoni e Maria si amant. → Antoni i Maria s'estimen.
• (srd) Issos si òdiant. → Ells s'odien.

Passat pròxim

• (srd) M'apo segadu s'anca. → M'he trencat la cama. :: Mi sono rotto la gamba
• (srd) Apo batidu su binu dae domo → He portat el vi de casa.

Imperfectiu

• (srd) Deo andaia. → Jo anava.
• (srd) Ònni annu ando in vacàntzia a Gonone. → Cada any vaig de vacances a Gonone.
• (srd) S'annu passadu andaiamus a traballu tres bortas a sa chida. → L'any passat anàvem a treball tres voltes a la setmana.
• (srd) Fiat una die lughente de abrile e su sole nos cagentaiat sas caras. → Era un dia lluent d'abril i el sol ens escalfava les cares.

Futur / Benidore

• (srd) Deo apo a andare. → Jo aniré.

Subjuntiu

• (srd) Una borta chi as a àere istudiadu as a tènnere su traballu. → Una volta que hauràs estudiat tindràs el treball.
• (srd) Mancari chi apat fatu su chi at fatu, est semper frade tuo. → Encara que hagi fet el que ha fet, és sempre germà teu.

Condicional

• (srd) Deo dia sighire. → Jo seguiria.
• (srd) Deo dia àere sighidu. → Jo hauria seguit.
• (srd) Dia fàghere una passigiada. → Faria una passejada.
• (srd) Diat èssere bellu a nos adobiare finas cras. →

Existential

• (srd) Inoghe, non b’at traballu. → Aquí, no hi ha treball.
• (srd) Non bi fiat traballu. → No hi havia treball.

Interrogatius

• (srd) Ite boles fàghere? → Què vols fer?
• (srd) Chie depet bènnere? → Qui ha de venir?
• (srd) Cale vetura as comporadu? → Quin cotxe has comprat?
• (srd) Cale caratza as comporadu? → Quina màscara has comprat?
• (srd) Cantu manca? → Quant falta?
• (srd) Canta gente bi fiat? → Quanta gent hi havia?
• (srd) Cantas bortas ti l'apo naradu? → Quantes voltes t'ho he dit?

Pronoms relatius

• (srd) ...a ativare sas protzeduras de sas cales a sa Lege regionale... → ...a activar els procediments dels quals a la Llei regional...
• (srd) Abarradu cun custu nùmene finas a su 3 de Santugaine 1929, die in sa cale càmbiat a Regnu de Jugoslàvia. → Quedat amb aquest nom fins al 3 d'Octubre 1929, dia en el qual canvia a Regne d'Iugoslàvia.

Altres

• (srd) S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu. → L'Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit.

• (srd) Sa domo de Mario est bianca. → La casa de Mario és blanca.
• (srd) Sas domos de pedra. → Les cases de pedra.
• (srd) Est su mègius de totus. → És el millor de tots.
• (srd) Sa domo est a binti metros dae inoghe. → La casa és a vint metres d'aquí.
• (srd) E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu. → I menys qui posa el sard només com símbol.