Difference between revisions of "Catalan and Sardinian/Pending tests cat-srd"

From Apertium
Jump to navigation Jump to search
 
(77 intermediate revisions by 5 users not shown)
Line 1: Line 1:
{{TOCD}}
{{TOCD}}


=català→sardu=
===Sintagmes nominals===


====Possessives====
==Interrogativos==


* {{test|sc|Cun su pranu suo.|Amb el seu pla.}}
* {{test|cat|Què vols fer?|Ite boles fàghere?}}
* {{test|cat|Qui ha de venir?|Chie depet bènnere?}}
* {{test|cat|Quin cotxe has comprat?|Cale vetura as comporadu?}}
* {{test|cat|Quina màscara has comprat?|Cale caratza as comporadu?}}
* {{test|cat|Quant falta?|Cantu manca?}}
* {{test|cat|Quanta gent hi havia?|Canta gente b'aiat?}}
* {{test|cat|Quantes voltes t'ho he dit?|Cantas bortas ti l'apo naradu?}}
* {{test|cat|Quan vindràs?|Cando as a bènnere?}}
* {{test|cat|Com dius?|Ite ti naras?}}
* {{test|cat|Per què penses això?|Pro ite pensas custu?}}


==Nùmeros ordinales==
===Auxiliars===


* {{test|sc|So bènnidu in vetura.|He vingut en cotxe.}}
* {{test|cat|primer.|su primu.}}
* {{test|cat|segon.|segundu.}}
* {{test|cat|tercer.|su de tres.}}
* {{test|cat|quart.|su de bator.}}
* {{test|cat|cinquè.|su de chimbe.}}
* {{test|cat|quint.|su de chimbe.}}
* {{test|cat|sisè.|su de ses.}}
* {{test|cat|setè.|su de sete.}}
* {{test|cat|vuitè.|su de oto.}}
* {{test|cat|novè.|su de noe.}}
* {{test|cat|desè.|su de deghe.}}
* {{test|cat|Ha arribat el segon.|Est arribadu su segundu.}}
* {{test|cat|Ha arribat segon.|Est arribadu segundu.}}
* {{test|cat|Ha arribat el tercer.|Est arribadu su de tres.}}
* {{test|cat|La segona casa.|Sa segunda domo.}}
* {{test|cat|La meva segona casa.|Sa segunda domo mea.}}
* {{test|cat|La tercera casa.|Sa de tres domos.}}
* {{test|cat|La meva tercera casa.|Sa de tres de sas domos meas.}}
* {{test|cat|Una tercera família.|Una de tres famìlias.}}


===Imperatiu===
==Possessivos==


* {{test|sc|Andemus!|Anem!}}
* {{test|cat|La meva casa.|Sa domo mea.}}
* {{test|cat|La teva casa.|Sa domo tua.}}
* {{test|cat|La seva casa.|Sa domo sua.}}
* {{test|cat|La nostra casa.|Sa domo nostra.}}
* {{test|cat|La vostra casa.|Sa domo bostra.}}
* {{test|cat|El meu amic.|Su amigu meu.}}
* {{test|cat|Els meus amics.|Sos amigos meos.}}
* {{test|cat|Les meves cases.|Sas domos meas.}}
* {{test|cat|Mon pare.|Babbu meu.}}
* {{test|cat|Ton pare.|Babbu tuo.}}
* {{test|cat|Son pare.|Babbu suo.}}
* {{test|cat|Un amic meu.|Unu amigu meu.}}
* {{test|cat|Un amic teu.|Unu amigu tuo.}}
* {{test|cat|Un amic d'ella.|Unu amigu de issa.}}
* {{test|cat|Un amic d'ells.|Unu amigu de issos.}}


==Superlativos==
===Pronoms clítics===


* {{test|cat|La teva filla és molt estudiosa.|Fìgia tua est istudiosa meda.}}
====Enclítics====
* {{test|cat|Contentíssim.|Cuntentu a beru.}}
* {{test|cat|Bellíssims.|Bellos a beru.}}
* {{test|cat|El més bonic de tots.|Su prus bellu de totus.}}
* {{test|cat|La més rica del món.|Sa prus rica de su mundu.}}


==Cumparativos==
;Imperatiu


* {{test|cat|En Carles és més seriós que en Marc.|Carles est prus seriu de Marc.}}
* {{test|sc|Nara·mi·lu tue!|Digues-m'ho tu!}}
* {{test|sc|Lea·mi·nche·lu!|}}
* {{test|cat|En Carles és millor.|Carles est mègius.}}
* {{test|cat|La filla es tan bonica com la mare.|Sa fìgia est bella comente a sa mama.}}
* {{test|sc|Giughe·mi·nche in vetura!|}}
* {{test|cat|La filla es no menys bonica que la mare.|Sa fìgia no est prus pagu bella de sa mama.}}
* {{test|sc|Dae·mi·nde de petza!|}}
* {{test|cat|En Marc es menys estudiós que en Carles.|Marc est prus pagu istudiosu de Carles.}}
* {{test|cat|El teu fill es més intel·ligent que estudiós.|Fìgiu tuo est prus abbistu chi non istudiosu.}}
* {{test|cat|És més fàcil prometre que complir.|Est prus fàtzile promìtere chi non mantènnere.}}


* {{test|cat|És més intel·ligent que jo.|Est prus inteligente de mene.}}
* {{test|sc|Còmpora·ti·lu!|Compra-t'ho!}}
* {{test|cat|És més intel·ligent que el meu fill.|Est prus inteligente de fìgiu meu.}}
* {{test|sc|Moe·ti·nche·lu!|}}
* {{test|cat|Parla més clar que un locutor.|Faeddat in manera prus crara de unu telecronista.}}
* {{test|sc|Essi·ti·nche dae domo!|}}
* {{test|sc|Piga·ti·nde unu pagu!|Pren-te'n un poc!}}
* {{test|cat|Parla millor que jo.|Faeddat mègius de mene.}}
* {{test|cat|Parla pitjor que jo.|Faeddat peus de mene.}}
* {{test|cat|Va menys ràpidament que un tren.|Andat prus lestru de unu trenu.}}
* {{test|cat|És més amic de fer les coses a poc a poc.|Est prus abituadu a fàghere sas cosas pagu a pagu.}}
* {{test|cat|Está més ben fet que el meu.|Est prus bene fatu de su meu.}}
* {{test|cat|Està menys mal fet que el meu.|Est prus pagu male fatu de su meu.}}
* {{test|cat|Vol parlar més que la meva veïna.|Bolet faeddare prus de sa bighina mea.}}
* {{test|cat|Parla més que no pensa.|Faeddat prus chi non pensat.}}


==Temps verbals==
* {{test|sc|Dae·bi·lu a babu!|Dóna-li-ho al pare!}}
* {{test|sc|Bati·bi·nche·lu su elaboradore!|}}
* {{test|sc|Porri·bi·nde!|}}


===Forma continuada in su presente indicativu===
* {{test|sc|Dae·mi·lu!|Dóna-m'ho!}}
* {{test|sc|Dae·nos·lu a nois!|Dóna'ns-ho a nosaltres!}}
* {{test|sc|Dae·bi·lu!|Dóna-li-ho!}}


* {{test|sc|Trata·la cun delicadesa!|Tracta-la amb delicadesa!}}
* {{test|cat|Estic estudiant.|So istudiende.}}


===Diferetzias in s'utilizu de sas pasivas===
;Gerund


* {{test|sc|Comporende·si·lu|Comprant-s'ho}}
* {{test|cat|He estat cridat per tu|So istadu mutidu dae tene.}}
* {{test|sc|Leende·si·nche·lu|}}
* {{test|sc|Iscarfende·si·nde|}}
* {{test|sc|Moende·si·nche|}}
* {{test|sc|Papende·si·nche·nde|}}


===Passatu remotu===
* {{test|sc|Fiat imparende·nos·lu su mastru|}}
* {{test|sc|Sunt batende·nos·nche·lu|}}
* {{test|sc|Est portende·nos·nche sa bulleta|}}
* {{test|sc|Mandighende·nos·nde totu|Menjant-nos-ho tot|-nos-ho tot or -nos-en molts}}


* {{test|sc|Imparade·bos·lu a sa sola|}}
* {{test|cat|Combatí.|Aiat cumbàtidu.}}
* {{test|sc|Leade·bos·nche·lu|}}
* {{test|cat|Conegué.|Aiat connotu.}}
* {{test|sc|Moide·bos·nche|}}
* {{test|cat|Fou.|Est istadu.}}
* {{test|cat|Arribà.|Est arribadu.}}
* {{test|sc|Est pighende·bos·nde su risu|Està prenent-vos el pèl|making fun of you(pl.)?}}
* {{test|cat|Vingué.|Est bènnidu.}}
* {{test|cat|Ella vingué.|Issa est bènnida.}}
* {{test|cat|Elles vingueren.|Issas sunt bènnidas.}}


* {{test|sc|Donende·bi·lu|Regalant-li-ho}}
* {{test|cat|Va combatre.|Aiat cumbàtidu.}}
* {{test|cat|Va conèixer.|Aiat connotu.}}
* {{test|cat|Va ser.|Est istadu.}}
* {{test|cat|Va arribar.|Est arribadu.}}
* {{test|cat|Va venir.|Est bènnidu.}}
* {{test|cat|Ella va venir.|Issa est bènnida.}}
* {{test|cat|Elles van venir.|Issas sunt bènnidas.}}


===Passatu imperfetu===
* {{test|sc|Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la.|El govern sud-africà havia respost condemnant-la}}
* {{test|sc|La giustìtzia est arrestende pessones in paisos istranzos e torrende·nche·las a sos paisos in ue benint pessichidas.|La justícia està arrestant persones en països estrangers i tornant-les als països d'on vénen perseguides.}}
* {{test|sc|Mandende·nche·los a foras de sa bidda.|Manant-los fora del poble.}}


* {{test|cat|Hagué cantat.|Aiat cantadu.}}
;Infinitiu
* {{test|cat|Hagué anat.|Fiat andadu.}}


* {{test|cat|Va haver cantat.|Aiat cantadu.}}
* {{test|sc|Saussure cunsiderat comente tarea de sa linguìstica fraigare teoremas a pitzus de sa limba e demustrare·los.|Saussure considera com a tasca de la lingüística fabricar teoremes sobre la llengua i demostrar-los.}}
* {{test|cat|Va haver anat.|Fiat andadu.}}


====Proclítics====
===Futuru===


* {{test|sc|Nos bidimus a sero.|Ens veiem a la tarda.}}
* {{test|cat|Faré.|Apo a fàghere.}}


===Estil indirect===
===Futuru anteriore===


* {{test|cat|Hauré fet.|Apo a àere fatu.}}
* {{test|sc|Antoni narat a Maria: "deo chèrgio una vetura che a sa tua".|Antoni diu a Maria: "jo vull un cotxe com el teu".}}
* {{test|cat|Hauré cantat.|Apo a àere cantadu.}}
* {{test|sc|Antoni narat a Maria chi isse cheret una vetura che a sa sua.|Antoni diu a Maria que ell vol un cotxe com el seu.}}
* {{test|cat|Hauré anat.|Apo a èssere bènnidu.}}
* {{test|sc|Antoni aiat pensadu: "como est tempus de acontzare custa vetura".|Antoni havia pensat: "ja és temps de reparar aquest cotxe".}}
* {{test|sc|Antoni aiat pensadu chi tando fiat tempus de acontzare cussa vetura.|Antoni havia pensat que ara era temps de reparar aquest cotxe.}}


===Temps===
===Cunditzionale===


* {{test|cat|Faria.|Dia fàghere.}}
* {{test|cat|Hauria fet.|Dia àere fatu.}}
* {{test|cat|Hauria cantat.|Dia àere cantadu.}}
* {{test|cat|Hauria anat.|Dia èssere andadu.}}


==Verbs de moviment==
* {{test|sc|Antoni cantat una cantzone.|Antoni canta una cançó.}}
* {{test|sc|Antoni andat.|Antoni va.}}


* {{test|sc|Sa botza est istada corfida dae Antoni.|}}
* {{test|cat|Ha arribat.|Est arribadu.}}
* {{test|sc|Su bidru est istadu segadu dae sa botza.|}}
* {{test|cat|He tornat aquest matí.|So torradu custu mangianu.}}
* {{test|sc|Antoni si sàmunat sas manos|}}
* {{test|cat|He tornat a anar.|So torradu a andare.}}
* {{test|sc|Andria si segat sa barba.||}}
* {{test|cat|He tornat a fer.|Apo torradu a fàghere.}}
* {{test|sc|Antoni e Maria si amant.|}}
* {{test|sc|Issos si òdiant.|}}


==faghere + a + infinito==
* {{test|sc|M'apo segadu s'anca.|M'he trencat la cama.|Mi sono rotto la gamba}}


* {{test|sc|Deo ando.|Jo vaig.}}
* {{test|cat|Es pot entrar?|Faghet a intrare?}}
* {{test|sc|Deo andaia.|Jo anava.}}
* {{test|cat|No se't pot dir res.|Non faghet a ti nàrrere nudda.}}
* {{test|sc|Deo apo a andare.|Jo haig d'anar.}}


==Pronoms proclítics==
* {{test|sc|Ònni annu ando in vacàntzia a Gonone.|Cada any vaig de vacances a Gonone.|}}
* {{test|sc|Antoni faeddat tres limbas.|Antoni parla tres llengües.}}


* {{test|sc|S'annu passadu andaiamus a traballu tres bortas a sa chida.|L'any passat anàvem a treball tres voltes a la setmana.}}
* {{test|cat|Dóna el pa al Joan a casa.|Dat su pane a Joan in domo.}}
* {{test|cat|El dóna al Joan a casa.|Lu dat a Joan in domo.}}
* {{test|sc|Fiat una die lughente de abrile e su sole nos cagentaiat sas caras.|Era un dia lluent d'abril i el sol ens escalfava les cares.|lluent = lluminós}}
* {{test|cat|Li dóna el pa a casa.| Li dat su pane in domo.}}
* {{test|cat|Hi dóna el pa al Joan.|Bi dat su pane a Joan.}}
* {{test|cat|L'hi dóna a casa.|Bi lu dat in domo.}}
* {{test|cat|Dóna pa al Joan a casa.|Li dat pane a Joan in domo.}}
* {{test|cat|En dóna al Joan a casa.|Nde dat a Joan in domo.}}
* {{test|cat|Li dóna pa a casa.|Li dat pane in domo.}}
* {{test|cat|Hi dóna pa al Joan.|Nche dat pane a Joan.}}
* {{test|cat|Li'n dóna a casa.|Bi nde dat in domo.}}
* {{test|cat|Em dóna un llibre.|Mi dat unu libru.}}
* {{test|cat|Et dóna un llibre.|Ti dat unu libru.}}
* {{test|cat|Li dóna un llibre.|Li dat unu libru.}}
* {{test|cat|Ens dóna un llibre.|Nos dat un libru .}}
* {{test|cat|Us dóna un llibre.|Bos dat unu libru.}}
* {{test|cat|Els dóna un llibre.|Lis dat unu libru.}}
* {{test|cat|Me'l dóna.|Mi lu dat.}}
* {{test|cat|Te'l dóna.|Ti lu dat.}}
* {{test|cat|L'hi dóna.|Bi lu dat.}}
* {{test|cat|Ens el dóna.|Nos lu dat.}}
* {{test|cat|Us el dóna.|Bos lu dat.}}
* {{test|cat|Els el dóna.|Si lu dat.}}
* {{test|cat|Me la dóna.|Mi la dat.}}
* {{test|cat|Te la dóna.|Ti la dat.}}
* {{test|cat|La hi dóna.|Bi la dat.}}
* {{test|cat|Ens la dóna.|Nos la dat.}}
* {{test|cat|Us la dóna.|Bos la dat.}}
* {{test|cat|Els la dóna.|Si la dat.}}
* {{test|cat|Me'ls dóna.|Mi los dat.}}
* {{test|cat|Te'ls dóna.|Ti los dat.}}
* {{test|cat|Els hi dóna.|Si lu dat.}}
* {{test|cat|Ens els dóna.|Nos los dat.}}
* {{test|cat|Us els dóna.|Bos los dat.}}
* {{test|cat|Els els dóna.|Si los dat.}}
* {{test|cat|Me les dóna.|Mi las dat.}}
* {{test|cat|Te les dóna.|Ti las dat.}}
* {{test|cat|Les hi dóna.|Bi las dat.}}
* {{test|cat|Ens les dóna.|Nos las dat.}}
* {{test|cat|Us les dóna.|Bos las dat.}}
* {{test|cat|Els les dóna.|Si las dat.}}
* {{test|cat|M'estima.|M'amat.}}
* {{test|cat|T'estima.|T'amat.}}
* {{test|cat|L'estima.|L'amat.}}
* {{test|cat|S'estima.|S'amat.}}
* {{test|cat|Ens estima.|Nos amat.}}
* {{test|cat|Us estima.|Bos amat.}}
* {{test|cat|Els estima.|Los amat.}}
* {{test|cat|Les estima.|Las amat.}}
* {{test|cat|Me'l dóna.|Mi lu dat.}}
* {{test|cat|Te'l dóna.|Ti lu dat.}}
* {{test|cat|Me'n dóna.|Mi nde dat.}}
* {{test|cat|Te'n dóna.|Ti nde dat.}}
* {{test|cat|Ho diu.|Nche narat.}}
* {{test|cat|Li ho diu.|Nche li narat.}}


==Pronoms enclítics==
* {{test|sc|Una borta chi as a àere istudiadu as a tènnere su traballu.|Una volta que has estudiat has de tenir treball.}}
* {{test|cat|Dóna el pa al Joan a casa!|Dae su pane a Joan in domo!}}
* {{test|sc|Mancari chi apat fatu su chi at fatu, est semper frade tuo.|Encara que hagi fet el que ha fet, és sempre germà teu.}}
* {{test|cat|Dóna'l al Joan a casa.|Dae·bi·lu a Joan in domo.}}
* {{test|cat|Dóna-li el pa a casa.|Dae·li su pane in domo.}}
* {{test|cat|Dóna-hi el pa al Joan.|Dae·nche su pane a Joan.}}
* {{test|cat|Dóna-l'hi a casa.|Dae·nche·lu in domo.}}
* {{test|cat|Dóna pa al Joan a casa!|Dae·li pane a Joan in domo.}}
* {{test|cat|Dóna'n al Joan a casa.|Dae·bi·nde pane a Joan in domo.}}
* {{test|cat|Dóna-li pa a casa.|Dae·li pane in domo.}}
* {{test|cat|Dóna-hi pa al Joan.|Dae·nche pane a Joan.}}
* {{test|cat|Dóna-li'n a casa.|Dae·bi·nde in domo.}}
* {{test|cat|Dóna-ho.|Dae·lu.}}
* {{test|cat|Dóna-li-ho.|Dae·bi·lu.}}


* {{test|sc|Deo dia sighire.|Jo seguiria.}}
* {{test|cat|Abaixa-l'hi.|Abbassa·nche·lu.}}
* {{test|sc|Deo dia àere sighidu.|Jo hauria seguit.}}
* {{test|cat|Abaixa-l'en.|Abbassa·lu.}}
* {{test|sc|Dia fàghere una passigiada.|Faria una passejada.}}
* {{test|sc|Diat èssere bellu a nos adobiare finas cras.|}}


===Altres===
===Infinitivo===


* {{test|cat|Donar.|Dare}}
* {{test|sc|S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.|L'Anglaterra és una nació que fa part del Regne Unit.|fa part = forma part?}}


* {{test|sc|Sa domo de Mario est bianca.|La casa de Mario és blanca.}}
* {{test|cat|Donar-la.|La dare.}}
* {{test|sc|Sas domos de pedra.|Les cases de pedra.}}
* {{test|cat|Donar-lo.|Li dare.}}
* {{test|sc|Apo batidu su binu dae domo|He portat el vi de casa.}}
* {{test|cat|Donar-les.|Las dare.}}
* {{test|sc|Est su mègius de totus.|És el millor de tots.}}
* {{test|cat|Donar-li.|Li dare.}}
* {{test|cat|Donar-li-ho.|Bi lu dare.}}
* {{test|sc|Sa domo est a binti metros dae inoghe.|La casa és a vint metres d'aquí.}}


==Altres==

* {{test|cat|Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit.|S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.}}

* {{test|cat|La casa de Mario és blanca.|Sa domo de Mario est bianca.}}
* {{test|cat|Les cases de pedra.|Sas domos de pedra.}}
* {{test|cat|És el millor de tots.|Est su mègius de totus.}}
* {{test|cat|La casa és a vint metres d'aquí.|Sa domo est a binti metros dae inoghe.}}
* {{test|cat|I menys qui posa el sard només com símbol.|E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.}}


==Veure també==
[[Sardo e italiano/Pending tests]]
[[Sardo e italiano/Regression tests]]


[[Category:Catalan and Sardinian]]
[[Category:Catalan and Sardinian]]

Latest revision as of 18:08, 25 July 2017

català→sardu[edit]

Interrogativos[edit]

  • (cat) Què vols fer? → Ite boles fàghere?
  • (cat) Qui ha de venir? → Chie depet bènnere?
  • (cat) Quin cotxe has comprat? → Cale vetura as comporadu?
  • (cat) Quina màscara has comprat? → Cale caratza as comporadu?
  • (cat) Quant falta? → Cantu manca?
  • (cat) Quanta gent hi havia? → Canta gente b'aiat?
  • (cat) Quantes voltes t'ho he dit? → Cantas bortas ti l'apo naradu?
  • (cat) Quan vindràs? → Cando as a bènnere?
  • (cat) Com dius? → Ite ti naras?
  • (cat) Per què penses això? → Pro ite pensas custu?

Nùmeros ordinales[edit]

  • (cat) primer. → su primu.
  • (cat) segon. → segundu.
  • (cat) tercer. → su de tres.
  • (cat) quart. → su de bator.
  • (cat) cinquè. → su de chimbe.
  • (cat) quint. → su de chimbe.
  • (cat) sisè. → su de ses.
  • (cat) setè. → su de sete.
  • (cat) vuitè. → su de oto.
  • (cat) novè. → su de noe.
  • (cat) desè. → su de deghe.
  • (cat) Ha arribat el segon. → Est arribadu su segundu.
  • (cat) Ha arribat segon. → Est arribadu segundu.
  • (cat) Ha arribat el tercer. → Est arribadu su de tres.
  • (cat) La segona casa. → Sa segunda domo.
  • (cat) La meva segona casa. → Sa segunda domo mea.
  • (cat) La tercera casa. → Sa de tres domos.
  • (cat) La meva tercera casa. → Sa de tres de sas domos meas.
  • (cat) Una tercera família. → Una de tres famìlias.

Possessivos[edit]

  • (cat) La meva casa. → Sa domo mea.
  • (cat) La teva casa. → Sa domo tua.
  • (cat) La seva casa. → Sa domo sua.
  • (cat) La nostra casa. → Sa domo nostra.
  • (cat) La vostra casa. → Sa domo bostra.
  • (cat) El meu amic. → Su amigu meu.
  • (cat) Els meus amics. → Sos amigos meos.
  • (cat) Les meves cases. → Sas domos meas.
  • (cat) Mon pare. → Babbu meu.
  • (cat) Ton pare. → Babbu tuo.
  • (cat) Son pare. → Babbu suo.
  • (cat) Un amic meu. → Unu amigu meu.
  • (cat) Un amic teu. → Unu amigu tuo.
  • (cat) Un amic d'ella. → Unu amigu de issa.
  • (cat) Un amic d'ells. → Unu amigu de issos.

Superlativos[edit]

  • (cat) La teva filla és molt estudiosa. → Fìgia tua est istudiosa meda.
  • (cat) Contentíssim. → Cuntentu a beru.
  • (cat) Bellíssims. → Bellos a beru.
  • (cat) El més bonic de tots. → Su prus bellu de totus.
  • (cat) La més rica del món. → Sa prus rica de su mundu.

Cumparativos[edit]

  • (cat) En Carles és més seriós que en Marc. → Carles est prus seriu de Marc.
  • (cat) En Carles és millor. → Carles est mègius.
  • (cat) La filla es tan bonica com la mare. → Sa fìgia est bella comente a sa mama.
  • (cat) La filla es no menys bonica que la mare. → Sa fìgia no est prus pagu bella de sa mama.
  • (cat) En Marc es menys estudiós que en Carles. → Marc est prus pagu istudiosu de Carles.
  • (cat) El teu fill es més intel·ligent que estudiós. → Fìgiu tuo est prus abbistu chi non istudiosu.
  • (cat) És més fàcil prometre que complir. → Est prus fàtzile promìtere chi non mantènnere.
  • (cat) És més intel·ligent que jo. → Est prus inteligente de mene.
  • (cat) És més intel·ligent que el meu fill. → Est prus inteligente de fìgiu meu.
  • (cat) Parla més clar que un locutor. → Faeddat in manera prus crara de unu telecronista.
  • (cat) Parla millor que jo. → Faeddat mègius de mene.
  • (cat) Parla pitjor que jo. → Faeddat peus de mene.
  • (cat) Va menys ràpidament que un tren. → Andat prus lestru de unu trenu.
  • (cat) És més amic de fer les coses a poc a poc. → Est prus abituadu a fàghere sas cosas pagu a pagu.
  • (cat) Está més ben fet que el meu. → Est prus bene fatu de su meu.
  • (cat) Està menys mal fet que el meu. → Est prus pagu male fatu de su meu.
  • (cat) Vol parlar més que la meva veïna. → Bolet faeddare prus de sa bighina mea.
  • (cat) Parla més que no pensa. → Faeddat prus chi non pensat.

Temps verbals[edit]

Forma continuada in su presente indicativu[edit]

  • (cat) Estic estudiant. → So istudiende.

Diferetzias in s'utilizu de sas pasivas[edit]

  • (cat) He estat cridat per tu → So istadu mutidu dae tene.

Passatu remotu[edit]

  • (cat) Combatí. → Aiat cumbàtidu.
  • (cat) Conegué. → Aiat connotu.
  • (cat) Fou. → Est istadu.
  • (cat) Arribà. → Est arribadu.
  • (cat) Vingué. → Est bènnidu.
  • (cat) Ella vingué. → Issa est bènnida.
  • (cat) Elles vingueren. → Issas sunt bènnidas.
  • (cat) Va combatre. → Aiat cumbàtidu.
  • (cat) Va conèixer. → Aiat connotu.
  • (cat) Va ser. → Est istadu.
  • (cat) Va arribar. → Est arribadu.
  • (cat) Va venir. → Est bènnidu.
  • (cat) Ella va venir. → Issa est bènnida.
  • (cat) Elles van venir. → Issas sunt bènnidas.

Passatu imperfetu[edit]

  • (cat) Hagué cantat. → Aiat cantadu.
  • (cat) Hagué anat. → Fiat andadu.
  • (cat) Va haver cantat. → Aiat cantadu.
  • (cat) Va haver anat. → Fiat andadu.

Futuru[edit]

  • (cat) Faré. → Apo a fàghere.

Futuru anteriore[edit]

  • (cat) Hauré fet. → Apo a àere fatu.
  • (cat) Hauré cantat. → Apo a àere cantadu.
  • (cat) Hauré anat. → Apo a èssere bènnidu.

Cunditzionale[edit]

  • (cat) Faria. → Dia fàghere.
  • (cat) Hauria fet. → Dia àere fatu.
  • (cat) Hauria cantat. → Dia àere cantadu.
  • (cat) Hauria anat. → Dia èssere andadu.

Verbs de moviment[edit]

  • (cat) Ha arribat. → Est arribadu.
  • (cat) He tornat aquest matí. → So torradu custu mangianu.
  • (cat) He tornat a anar. → So torradu a andare.
  • (cat) He tornat a fer. → Apo torradu a fàghere.

faghere + a + infinito[edit]

  • (cat) Es pot entrar? → Faghet a intrare?
  • (cat) No se't pot dir res. → Non faghet a ti nàrrere nudda.

Pronoms proclítics[edit]

  • (cat) Dóna el pa al Joan a casa. → Dat su pane a Joan in domo.
  • (cat) El dóna al Joan a casa. → Lu dat a Joan in domo.
  • (cat) Li dóna el pa a casa. → Li dat su pane in domo.
  • (cat) Hi dóna el pa al Joan. → Bi dat su pane a Joan.
  • (cat) L'hi dóna a casa. → Bi lu dat in domo.
  • (cat) Dóna pa al Joan a casa. → Li dat pane a Joan in domo.
  • (cat) En dóna al Joan a casa. → Nde dat a Joan in domo.
  • (cat) Li dóna pa a casa. → Li dat pane in domo.
  • (cat) Hi dóna pa al Joan. → Nche dat pane a Joan.
  • (cat) Li'n dóna a casa. → Bi nde dat in domo.
  • (cat) Em dóna un llibre. → Mi dat unu libru.
  • (cat) Et dóna un llibre. → Ti dat unu libru.
  • (cat) Li dóna un llibre. → Li dat unu libru.
  • (cat) Ens dóna un llibre. → Nos dat un libru .
  • (cat) Us dóna un llibre. → Bos dat unu libru.
  • (cat) Els dóna un llibre. → Lis dat unu libru.
  • (cat) Me'l dóna. → Mi lu dat.
  • (cat) Te'l dóna. → Ti lu dat.
  • (cat) L'hi dóna. → Bi lu dat.
  • (cat) Ens el dóna. → Nos lu dat.
  • (cat) Us el dóna. → Bos lu dat.
  • (cat) Els el dóna. → Si lu dat.
  • (cat) Me la dóna. → Mi la dat.
  • (cat) Te la dóna. → Ti la dat.
  • (cat) La hi dóna. → Bi la dat.
  • (cat) Ens la dóna. → Nos la dat.
  • (cat) Us la dóna. → Bos la dat.
  • (cat) Els la dóna. → Si la dat.
  • (cat) Me'ls dóna. → Mi los dat.
  • (cat) Te'ls dóna. → Ti los dat.
  • (cat) Els hi dóna. → Si lu dat.
  • (cat) Ens els dóna. → Nos los dat.
  • (cat) Us els dóna. → Bos los dat.
  • (cat) Els els dóna. → Si los dat.
  • (cat) Me les dóna. → Mi las dat.
  • (cat) Te les dóna. → Ti las dat.
  • (cat) Les hi dóna. → Bi las dat.
  • (cat) Ens les dóna. → Nos las dat.
  • (cat) Us les dóna. → Bos las dat.
  • (cat) Els les dóna. → Si las dat.
  • (cat) M'estima. → M'amat.
  • (cat) T'estima. → T'amat.
  • (cat) L'estima. → L'amat.
  • (cat) S'estima. → S'amat.
  • (cat) Ens estima. → Nos amat.
  • (cat) Us estima. → Bos amat.
  • (cat) Els estima. → Los amat.
  • (cat) Les estima. → Las amat.
  • (cat) Me'l dóna. → Mi lu dat.
  • (cat) Te'l dóna. → Ti lu dat.
  • (cat) Me'n dóna. → Mi nde dat.
  • (cat) Te'n dóna. → Ti nde dat.
  • (cat) Ho diu. → Nche narat.
  • (cat) Li ho diu. → Nche li narat.

Pronoms enclítics[edit]

  • (cat) Dóna el pa al Joan a casa! → Dae su pane a Joan in domo!
  • (cat) Dóna'l al Joan a casa. → Dae·bi·lu a Joan in domo.
  • (cat) Dóna-li el pa a casa. → Dae·li su pane in domo.
  • (cat) Dóna-hi el pa al Joan. → Dae·nche su pane a Joan.
  • (cat) Dóna-l'hi a casa. → Dae·nche·lu in domo.
  • (cat) Dóna pa al Joan a casa! → Dae·li pane a Joan in domo.
  • (cat) Dóna'n al Joan a casa. → Dae·bi·nde pane a Joan in domo.
  • (cat) Dóna-li pa a casa. → Dae·li pane in domo.
  • (cat) Dóna-hi pa al Joan. → Dae·nche pane a Joan.
  • (cat) Dóna-li'n a casa. → Dae·bi·nde in domo.
  • (cat) Dóna-ho. → Dae·lu.
  • (cat) Dóna-li-ho. → Dae·bi·lu.
  • (cat) Abaixa-l'hi. → Abbassa·nche·lu.
  • (cat) Abaixa-l'en. → Abbassa·lu.

Infinitivo[edit]

  • (cat) Donar. → Dare
  • (cat) Donar-la. → La dare.
  • (cat) Donar-lo. → Li dare.
  • (cat) Donar-les. → Las dare.
  • (cat) Donar-li. → Li dare.
  • (cat) Donar-li-ho. → Bi lu dare.

Altres[edit]

  • (cat) Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit. → S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.
  • (cat) La casa de Mario és blanca. → Sa domo de Mario est bianca.
  • (cat) Les cases de pedra. → Sas domos de pedra.
  • (cat) És el millor de tots. → Est su mègius de totus.
  • (cat) La casa és a vint metres d'aquí. → Sa domo est a binti metros dae inoghe.
  • (cat) I menys qui posa el sard només com símbol. → E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.


Veure també[edit]

Sardo e italiano/Pending tests Sardo e italiano/Regression tests

Retrieved from "https://wiki.apertium.org/w/index.php?title=Catalan_and_Sardinian/Pending_tests_cat-srd&oldid=63544"