Catalan and Sardinian/Pending tests cat-srd

Sintagmes nominals

Possessives

• (sc) Cun su pranu suo. → Amb el seu pla.

Auxiliars

• (sc) So bènnidu in vetura. → He vingut en cotxe.

Imperatiu

• (sc) Andemus! → Anem!

Pronoms clítics

Enclítics

Imperatiu

• (sc) Nara·mi·lu tue! → Digues-m'ho tu!
• (sc) Lea·mi·nche·lu! →
• (sc) Giughe·mi·nche in vetura! →
• (sc) Dae·mi·nde de petza! →

• (sc) Còmpora·ti·lu! → Compra-t'ho!
• (sc) Moe·ti·nche·lu! →
• (sc) Essi·ti·nche dae domo! →
• (sc) Piga·ti·nde unu pagu! → Pren-te'n un poc!

• (sc) Dae·bi·lu a babu! → Dóna-li-ho a pare!
• (sc) Bati·bi·nche·lu su elaboradore! →
• (sc) Porri·bi·nde! →

• (sc) Dae·mi·lu! → Dóna-m'ho!
• (sc) Dae·nos·lu a nois! → Dóna'ns-ho a nosaltres!
• (sc) Dae·bi·lu! → Dóna-li-ho!

• (sc) Trata·la cun delicadesa! → Tracta-la amb delicadesa!

Gerund

• (sc) Comporende·si·lu → Comprant-s'ho
• (sc) Leende·si·nche·lu →
• (sc) Iscarfende·si·nde →
• (sc) Moende·si·nche →
• (sc) Papende·si·nche·nde →

• (sc) Fiat imparende·nos·lu su mastru →
• (sc) Sunt batende·nos·nche·lu →
• (sc) Est portende·nos·nche sa bulleta →
• (sc) Mandighende·nos·nde totu → Menjant-nos-en tot

• (sc) Imparade·bos·lu a sa sola →
• (sc) Leade·bos·nche·lu →
• (sc) Moide·bos·nche →
• (sc) Est pighende·bos·nde su risu → És prenent-vos-en el riure

• (sc) Donende·bi·lu → Regalant-li-ho

• (sc) Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la. → El govern sud-africà havia respost condemnant-la
• (sc) La giustìtzia est arrestende pessones in paisos istranzos e torrende·nche·las a sos paisos in ue benint pessichidas. → La justícia està arrestant persones en països estrangers i tornant-les als països d'on vénen perseguides.
• (sc) Mandende·nche·los a foras de sa bidda. → Manant-los fora del poble.

Infinitiu

• (sc) Saussure cunsiderat comente tarea de sa linguìstica fraigare teoremas a pitzus de sa limba e demustrare·los. → Saussure considera com a tasca de la lingüística fabricar teoremes sobre la llengua i demostrar-los.

Proclítics

• (sc) Nos bidimus a sero. → Ens veiem a la tarda.

Estil indirect

• (sc) Antoni narat a Maria: "deo chèrgio una vetura che a sa tua". → Antoni diu a Maria: "jo vull un cotxe com el teu".
• (sc) Antoni narat a Maria chi isse cheret una vetura che a sa sua. → Antoni diu a Maria que ell vol un cotxe com el seu.
• (sc) Antoni aiat pensadu: "como est tempus de acontzare custa vetura". → Antoni havia pensat: "ja és temps de reparar aquest cotxe".
• (sc) Antoni aiat pensadu chi tando fiat tempus de acontzare cussa vetura. → Antoni havia pensat que ara era temps de reparar aquest cotxe.

Temps

• (sc) Antoni cantat una cantzone. → Antoni canta una cançó.
• (sc) Antoni andat. → Antoni va.

• (sc) Sa botza est istada corfida dae Antoni. →
• (sc) Su bidru est istadu segadu dae sa botza. →
• (sc) Antoni si sàmunat sas manos →
• (sc) Andria si segat sa barba. →
• (sc) Antoni e Maria si amant. →
• (sc) Issos si òdiant. →

• (sc) M'apo segadu s'anca. → M'he trencat la cama. :: Mi sono rotto la gamba

• (sc) Deo ando. →
• (sc) Deo andaia. →
• (sc) Deo apo a andare. →

• (sc) Ònni annu ando in vacàntzia a Gonone. →
• (sc) Antoni faeddat tres limbas. → antoni parla tres llengües.

• (sc) S'annu passadu andaiamus a traballu tres bortas a sa chida. →
• (sc) Fiat una die lughente de abrile e su sole nos cagentaiat sas caras. →

• (sc) Una borta chi as a àere istudiadu as a tènnere su traballu. →
• (sc) Mancari chi apat fatu su chi at fatu, est semper frade tuo. →

• (sc) Deo dia sighire. →
• (sc) Deo dia àere sighidu. →
• (sc) Dia fàghere una passigiada. →
• (sc) Diat èssere bellu a nos adobiare finas cras. →

Altres

• (sc) S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu. → L'Anglaterra és una nació que fa part del Regne Unit.

• (sc) Sa domo de Mario est bianca. → La casa de Mario és blanca.
• (sc) Sas domos de pedra. → Les cases de pedra.
• (sc) Apo batidu su binu dae domo → He portat el vi de casa.
• (sc) Est su mègius de totus. → És el millor de tots.
• (sc) Sa domo est a binti metros dae inoghe. → La casa és a vint metres d'aquí.