Difference between revisions of "Catalan and Sardinian/Pending tests cat-srd"
Jump to navigation
Jump to search
| Line 43: | Line 43: | ||
;Gerund |
;Gerund |
||
* {{test|sc|Comporende·si·lu|}} |
* {{test|sc|Comporende·si·lu|Comprant-s'ho}} |
||
* {{test|sc|Leende·si·nche·lu|}} |
* {{test|sc|Leende·si·nche·lu|}} |
||
* {{test|sc|Iscarfende·si·nde|}} |
* {{test|sc|Iscarfende·si·nde|}} |
||
| Line 52: | Line 52: | ||
* {{test|sc|Sunt batende·nos·nche·lu|}} |
* {{test|sc|Sunt batende·nos·nche·lu|}} |
||
* {{test|sc|Est portende·nos·nche sa bulleta|}} |
* {{test|sc|Est portende·nos·nche sa bulleta|}} |
||
* {{test|sc|Mandighende·nos·nde totu|}} |
* {{test|sc|Mandighende·nos·nde totu|Menjant-nos-en tot}} |
||
* {{test|sc|Imparade·bos·lu a sa sola|}} |
* {{test|sc|Imparade·bos·lu a sa sola|}} |
||
* {{test|sc|Leade·bos·nche·lu|}} |
* {{test|sc|Leade·bos·nche·lu|}} |
||
* {{test|sc|Moide·bos·nche|}} |
* {{test|sc|Moide·bos·nche|}} |
||
* {{test|sc|Est pighende·bos·nde su risu|}} |
* {{test|sc|Est pighende·bos·nde su risu|És prenent-vos-en el riure}} |
||
* {{test|sc|Donende·bi·lu|}} |
* {{test|sc|Donende·bi·lu|Regalant-li-ho}} |
||
* {{test|sc|Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la.|El govern sud-africà havia respost condemnant-la}} |
* {{test|sc|Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la.|El govern sud-africà havia respost condemnant-la}} |
||
Revision as of 23:30, 2 November 2010
Sintagmes nominals
Possessives
- (sc) Cun su pranu suo. → Amb el seu pla.
Auxiliars
- (sc) So bènnidu in vetura. → He vingut en cotxe.
Imperatiu
- (sc) Andemus! → Anem!
Pronoms clítics
Enclítics
- Imperatiu
- (sc) Nara·mi·lu tue! → Digues-m'ho tu!
- (sc) Lea·mi·nche·lu! →
- (sc) Giughe·mi·nche in vetura! →
- (sc) Dae·mi·nde de petza! →
- (sc) Còmpora·ti·lu! →
- (sc) Moe·ti·nche·lu! →
- (sc) Essi·ti·nche dae domo! →
- (sc) Piga·ti·nde unu pagu! →
- (sc) Dae·bi·lu a babu! →
- (sc) Bati·bi·nche·lu su elaboradore! →
- (sc) Porri·bi·nde! →
- (sc) Dae·mi·lu! → Dóna-m'ho!
- (sc) Dae·nos·lu! → Dóna'ns-ho!
- (sc) Dae·bi·lu! → Dóna-li-ho!
- (sc) Trata·la cun delicadesa! → Tracta-la amb delicadesa!
- Gerund
- (sc) Comporende·si·lu → Comprant-s'ho
- (sc) Leende·si·nche·lu →
- (sc) Iscarfende·si·nde →
- (sc) Moende·si·nche →
- (sc) Papende·si·nche·nde →
- (sc) Fiat imparende·nos·lu su mastru →
- (sc) Sunt batende·nos·nche·lu →
- (sc) Est portende·nos·nche sa bulleta →
- (sc) Mandighende·nos·nde totu → Menjant-nos-en tot
- (sc) Imparade·bos·lu a sa sola →
- (sc) Leade·bos·nche·lu →
- (sc) Moide·bos·nche →
- (sc) Est pighende·bos·nde su risu → És prenent-vos-en el riure
- (sc) Donende·bi·lu → Regalant-li-ho
- (sc) Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la. → El govern sud-africà havia respost condemnant-la
- Infinitiu
- (sc) Saussure cunsiderat comente tarea de sa linguìstica fraigare teoremas a pitzus de sa limba e demustrare·los. → Saussure considera com a tasca de la lingüística fabricar teoremes sobre la llengua i demostrar-los.
Proclítics
- (sc) Nos bidimus a sero. → Ens veiem a la tarda.
Estil indirect
- (sc) Antoni narat a Maria: "deo chèrgio una vetura che a sa tua". → Antoni diu a Maria: "jo vull un cotxe com el teu".
- (sc) Antoni narat a Maria chi isse cheret una vetura che a sa sua. → Antoni diu a Maria que ell vol un cotxe com el seu.
- (sc) Antoni aiat pensadu: "como est tempus de acontzare custa vetura". → Antoni havia pensat: "ja és temps de reparar aquest cotxe".
- (sc) Antoni aiat pensadu chi tando fiat tempus de acontzare cussa vetura. → Antoni havia pensat que ara era temps de reparar aquest cotxe.
Altres
- (sc) S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu. → L'Anglaterra és una nació que fa part del Regne Unit.
- (sc) Sa domo de Mario est bianca. → La casa de Mario és blanca.
- (sc) Sas domos de pedra. → Les cases de pedra.
- (sc) Apo batidu su binu dae domo → He portat el vi de casa.
- (sc) Est su mègius de totus. → És el millor de tots.
- (sc) Sa domo est a binti metros dae inoghe. → La casa és a vint metres d'aquí.
