Difference between revisions of "Catalan and Sardinian/Pending tests cat-srd"

From Apertium
Jump to navigation Jump to search
(BnbhzQYEPaY)
m (Reverted edits by 123.125.156.205 (Talk) to last revision by Francis Tyers)
Line 1: Line 1:
{{TOCD}}
5Cmi5a <a href="http://mdxjfxrivssr.com/">mdxjfxrivssr</a>, [url=http://jhqgwykronpt.com/]jhqgwykronpt[/url], [link=http://inoormdziewn.com/]inoormdziewn[/link], http://fcvltnlaqwko.com/

==sardu→català==

===Sintagmes nominals===

====Possessives====

* {{test|sc|Cun su pranu suo.|Amb el seu pla.}}
* {{test|sc|Sa seguràntzia de sa pessone sua.|La seguretat de la seva persona.}}
* {{test|sc|In sa bida privada sua.|En la seva vida privada.}}

===Auxiliars===

* {{test|sc|So bènnidu in vetura.|He vingut en cotxe.}}
* {{test|sc|La giustìtzia est arrestende pessones.|La justícia està arrestant persones.}}
* {{test|sc|No apo pòdidu partetzipare.|No he pogut participar.}}
* {{test|sc|No at chertu istudiare.|No ha volgut estudiar.}}
* {{test|sc|No at bòlidu istudiare.|No ha volgut estudiar.}}
* {{test|sc|So dèpidu partire.|He hagut de partir.}}
* {{test|sc|Apo dèpidu comporare custa cosa.|He hagut de comprar aquesta cosa.}}

===Imperatiu===

* {{test|sc|Andemus!|Anem!}}

===Pronoms clítics===

====Enclítics====

;Imperatiu

* {{test|sc|Nara·mi·lu tue!|Digues-m'ho tu!}}
* {{test|sc|Lea·mi·nche·lu!|}}
* {{test|sc|Giughe·mi·nche in vetura!|}}
* {{test|sc|Dae·mi·nde de petza!|}}

* {{test|sc|Còmpora·ti·lu!|Compra-t'ho!}}
* {{test|sc|Moe·ti·nche·lu!|}}
* {{test|sc|Essi·ti·nche dae domo!|}}
* {{test|sc|Piga·ti·nde unu pagu!|Pren-te'n un poc!}}

* {{test|sc|Dae·bi·lu a babu!|Dóna-li-ho al pare!}}
* {{test|sc|Bati·bi·nche·lu su elaboradore!|}}
* {{test|sc|Porri·bi·nde!|}}

* {{test|sc|Dae·mi·lu!|Dóna-m'ho!}}
* {{test|sc|Dae·nos·lu a nois!|Dóna'ns-ho a nosaltres!}}
* {{test|sc|Dae·bi·lu!|Dóna-li-ho!}}

* {{test|sc|Trata·la cun delicadesa!|Tracta-la amb delicadesa!}}

;Gerund

* {{test|sc|Comporende·si·lu|Comprant-s'ho}}
* {{test|sc|Leende·si·nche·lu|}}
* {{test|sc|Iscarfende·si·nde|}}
* {{test|sc|Moende·si·nche|}}
* {{test|sc|Papende·si·nche·nde|}}

* {{test|sc|Fiat imparende·nos·lu su mastru|}}
* {{test|sc|Sunt batende·nos·nche·lu|}}
* {{test|sc|Est portende·nos·nche sa bulleta|}}
* {{test|sc|Mandighende·nos·nde totu|Menjant-nos-ho tot|-nos-ho tot or -nos-en molts}}

* {{test|sc|Imparade·bos·lu a sa sola|}}
* {{test|sc|Leade·bos·nche·lu|}}
* {{test|sc|Moide·bos·nche|}}
* {{test|sc|Est pighende·bos·nde su risu|Està prenent-vos el pèl|making fun of you(pl.)?}}

* {{test|sc|Donende·bi·lu|Regalant-li-ho}}

* {{test|sc|Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la.|El govern sud-africà havia respost condemnant-la}}
* {{test|sc|La giustìtzia est arrestende pessones in paisos istranzos e torrende·nche·las a sos paisos in ue benint pessichidas.|La justícia està arrestant persones en països estrangers i tornant-les als països d'on vénen perseguides.}}
* {{test|sc|Mandende·nche·los a foras de sa bidda.|Manant-los fora del poble.}}

;Infinitiu

* {{test|sc|Saussure cunsiderat comente tarea de sa linguìstica fraigare teoremas a pitzus de sa limba e demustrare·los.|Saussure considera com a tasca de la lingüística fabricar teoremes sobre la llengua i demostrar-los.}}
* {{test|sc|Cherimus otènnere su diritu de nos guvernare.|Volem obtenir el dret de governar-nos.}}

====Proclítics====

* {{test|sc|Nos bidimus a sero.|Ens veiem a la tarda.}}
* {{test|sc|E, duncas, est mègius a l’abbandonare.|I, doncs, és millor abandonar-lo.}}

===Estil indirect===

* {{test|sc|Antoni narat a Maria: "deo chèrgio una vetura che a sa tua".|Antoni diu a Maria: "jo vull un cotxe com el teu".}}
* {{test|sc|Antoni narat a Maria chi isse cheret una vetura che a sa sua.|Antoni diu a Maria que ell vol un cotxe com el seu.}}
* {{test|sc|Antoni aiat pensadu: "como est tempus de acontzare custa vetura".|Antoni havia pensat: "ja és temps de reparar aquest cotxe".}}
* {{test|sc|Antoni aiat pensadu chi tando fiat tempus de acontzare cussa vetura.|Antoni havia pensat que ara era temps de reparar aquest cotxe.}}

===Temps===

;Present actiu

* {{test|sc|Antoni cantat una cantzone.|Antoni canta una cançó.}}
* {{test|sc|Deo ando.|Jo vaig.}}
* {{test|sc|Antoni andat.|Antoni va.}}
* {{test|sc|Antoni faeddat tres limbas.|Antoni parla tres llengües.}}

;Present passiu

* {{test|sc|Sa botza est istada corfida dae Antoni.|}}
* {{test|sc|Su bidru est istadu segadu dae sa botza.|}}

;Present reflexiu

* {{test|sc|Antoni si sàmunat sas manos|}}
* {{test|sc|Andria si segat sa barba.||}}
* {{test|sc|Antoni e Maria si amant.|Antoni i Maria s'estimen.}}
* {{test|sc|Issos si òdiant.|Ells s'odien.}}

;Passat pròxim

* {{test|sc|M'apo segadu s'anca.|M'he trencat la cama.|Mi sono rotto la gamba}}
* {{test|sc|Apo batidu su binu dae domo|He portat el vi de casa.}}

;Imperfectiu

* {{test|sc|Deo andaia.|Jo anava.}}
* {{test|sc|Ònni annu ando in vacàntzia a Gonone.|Cada any vaig de vacances a Gonone.|}}
* {{test|sc|S'annu passadu andaiamus a traballu tres bortas a sa chida.|L'any passat anàvem a treball tres voltes a la setmana.}}
* {{test|sc|Fiat una die lughente de abrile e su sole nos cagentaiat sas caras.|Era un dia lluent d'abril i el sol ens escalfava les cares.|lluent = lluminós}}

; Futur / Benidore

* {{test|sc|Deo apo a andare.|Jo aniré.}}

;Subjuntiu

* {{test|sc|Una borta chi as a àere istudiadu as a tènnere su traballu.|Una volta que hauràs estudiat tindràs el treball.}}
* {{test|sc|Mancari chi apat fatu su chi at fatu, est semper frade tuo.|Encara que hagi fet el que ha fet, és sempre germà teu.}}

;Condicional

* {{test|sc|Deo dia sighire.|Jo seguiria.}}
* {{test|sc|Deo dia àere sighidu.|Jo hauria seguit.}}
* {{test|sc|Dia fàghere una passigiada.|Faria una passejada.}}
* {{test|sc|Diat èssere bellu a nos adobiare finas cras.|}}

;Existential

* {{test|sc|Inoghe, non b’at traballu.|Aquí, no hi ha treball.}}
* {{test|sc|Non bi fiat traballu.|No hi havia treball.}}

===Interrogatius===

* {{test|sc|Ite boles fàghere?|Què vols fer?}}
* {{test|sc|Chie depet bènnere?|Qui ha de venir?}}
* {{test|sc|Cale vetura as comporadu?|Quin cotxe has comprat?}}
* {{test|sc|Cale caratza as comporadu?|Quina màscara has comprat?}}
* {{test|sc|Cantu manca?|Quant falta?}}
* {{test|sc|Canta gente bi fiat?|Quanta gent hi havia?}}
* {{test|sc|Cantas bortas ti l'apo naradu?|Quantes voltes t'ho he dit?}}

===Altres===

* {{test|sc|S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.|L'Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit.}}

* {{test|sc|Sa domo de Mario est bianca.|La casa de Mario és blanca.}}
* {{test|sc|Sas domos de pedra.|Les cases de pedra.}}
* {{test|sc|Est su mègius de totus.|És el millor de tots.}}
* {{test|sc|Sa domo est a binti metros dae inoghe.|La casa és a vint metres d'aquí.}}
* {{test|sc|E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.|I menys qui posa el sard només com símbol.}}

==català→sardu==

===Interrogatius===

* {{test|ca|Què vols fer?|Ite boles fàghere?}}
* {{test|ca|Qui ha de venir?|Chie depet bènnere?}}
* {{test|ca|Quin cotxe has comprat?|Cale vetura as comporadu?}}
* {{test|ca|Quina màscara has comprat?|Cale caratza as comporadu?}}
* {{test|ca|Quant falta?|Cantu manca?}}
* {{test|ca|Quanta gent hi havia?|Canta gente bi fiat?}}
* {{test|ca|Quantes voltes t'ho he dit?|Cantas bortas ti l'apo naradu?}}

===Altres===

* {{test|ca|L'Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit.|S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.}}

* {{test|ca|La casa de Mario és blanca.|Sa domo de Mario est bianca.}}
* {{test|ca|Les cases de pedra.|Sas domos de pedra.}}
* {{test|ca|És el millor de tots.|Est su mègius de totus.}}
* {{test|ca|La casa és a vint metres d'aquí.|Sa domo est a binti metros dae inoghe.}}
* {{test|ca|I menys qui posa el sard només com símbol.|E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.}}


[[Category:Catalan and Sardinian]]

Revision as of 09:56, 8 November 2010

sardu→català

Sintagmes nominals

Possessives

  • (sc) Cun su pranu suo. → Amb el seu pla.
  • (sc) Sa seguràntzia de sa pessone sua. → La seguretat de la seva persona.
  • (sc) In sa bida privada sua. → En la seva vida privada.

Auxiliars

  • (sc) So bènnidu in vetura. → He vingut en cotxe.
  • (sc) La giustìtzia est arrestende pessones. → La justícia està arrestant persones.
  • (sc) No apo pòdidu partetzipare. → No he pogut participar.
  • (sc) No at chertu istudiare. → No ha volgut estudiar.
  • (sc) No at bòlidu istudiare. → No ha volgut estudiar.
  • (sc) So dèpidu partire. → He hagut de partir.
  • (sc) Apo dèpidu comporare custa cosa. → He hagut de comprar aquesta cosa.

Imperatiu

  • (sc) Andemus! → Anem!

Pronoms clítics

Enclítics

Imperatiu
  • (sc) Nara·mi·lu tue! → Digues-m'ho tu!
  • (sc) Lea·mi·nche·lu!
  • (sc) Giughe·mi·nche in vetura!
  • (sc) Dae·mi·nde de petza!
  • (sc) Còmpora·ti·lu! → Compra-t'ho!
  • (sc) Moe·ti·nche·lu!
  • (sc) Essi·ti·nche dae domo!
  • (sc) Piga·ti·nde unu pagu! → Pren-te'n un poc!
  • (sc) Dae·bi·lu a babu! → Dóna-li-ho al pare!
  • (sc) Bati·bi·nche·lu su elaboradore!
  • (sc) Porri·bi·nde!
  • (sc) Dae·mi·lu! → Dóna-m'ho!
  • (sc) Dae·nos·lu a nois! → Dóna'ns-ho a nosaltres!
  • (sc) Dae·bi·lu! → Dóna-li-ho!
  • (sc) Trata·la cun delicadesa! → Tracta-la amb delicadesa!
Gerund
  • (sc) Comporende·si·lu → Comprant-s'ho
  • (sc) Leende·si·nche·lu
  • (sc) Iscarfende·si·nde
  • (sc) Moende·si·nche
  • (sc) Papende·si·nche·nde
  • (sc) Fiat imparende·nos·lu su mastru
  • (sc) Sunt batende·nos·nche·lu
  • (sc) Est portende·nos·nche sa bulleta
  • (sc) Mandighende·nos·nde totu → Menjant-nos-ho tot :: -nos-ho tot or -nos-en molts
  • (sc) Imparade·bos·lu a sa sola
  • (sc) Leade·bos·nche·lu
  • (sc) Moide·bos·nche
  • (sc) Est pighende·bos·nde su risu → Està prenent-vos el pèl :: making fun of you(pl.)?
  • (sc) Donende·bi·lu → Regalant-li-ho
  • (sc) Su guvernu sudafricanu aiat rispostu cundennende·la. → El govern sud-africà havia respost condemnant-la
  • (sc) La giustìtzia est arrestende pessones in paisos istranzos e torrende·nche·las a sos paisos in ue benint pessichidas. → La justícia està arrestant persones en països estrangers i tornant-les als països d'on vénen perseguides.
  • (sc) Mandende·nche·los a foras de sa bidda. → Manant-los fora del poble.
Infinitiu
  • (sc) Saussure cunsiderat comente tarea de sa linguìstica fraigare teoremas a pitzus de sa limba e demustrare·los. → Saussure considera com a tasca de la lingüística fabricar teoremes sobre la llengua i demostrar-los.
  • (sc) Cherimus otènnere su diritu de nos guvernare. → Volem obtenir el dret de governar-nos.

Proclítics

  • (sc) Nos bidimus a sero. → Ens veiem a la tarda.
  • (sc) E, duncas, est mègius a l’abbandonare. → I, doncs, és millor abandonar-lo.

Estil indirect

  • (sc) Antoni narat a Maria: "deo chèrgio una vetura che a sa tua". → Antoni diu a Maria: "jo vull un cotxe com el teu".
  • (sc) Antoni narat a Maria chi isse cheret una vetura che a sa sua. → Antoni diu a Maria que ell vol un cotxe com el seu.
  • (sc) Antoni aiat pensadu: "como est tempus de acontzare custa vetura". → Antoni havia pensat: "ja és temps de reparar aquest cotxe".
  • (sc) Antoni aiat pensadu chi tando fiat tempus de acontzare cussa vetura. → Antoni havia pensat que ara era temps de reparar aquest cotxe.

Temps

Present actiu
  • (sc) Antoni cantat una cantzone. → Antoni canta una cançó.
  • (sc) Deo ando. → Jo vaig.
  • (sc) Antoni andat. → Antoni va.
  • (sc) Antoni faeddat tres limbas. → Antoni parla tres llengües.
Present passiu
  • (sc) Sa botza est istada corfida dae Antoni.
  • (sc) Su bidru est istadu segadu dae sa botza.
Present reflexiu
  • (sc) Antoni si sàmunat sas manos
  • (sc) Andria si segat sa barba.
  • (sc) Antoni e Maria si amant. → Antoni i Maria s'estimen.
  • (sc) Issos si òdiant. → Ells s'odien.
Passat pròxim
  • (sc) M'apo segadu s'anca. → M'he trencat la cama. :: Mi sono rotto la gamba
  • (sc) Apo batidu su binu dae domo → He portat el vi de casa.
Imperfectiu
  • (sc) Deo andaia. → Jo anava.
  • (sc) Ònni annu ando in vacàntzia a Gonone. → Cada any vaig de vacances a Gonone.
  • (sc) S'annu passadu andaiamus a traballu tres bortas a sa chida. → L'any passat anàvem a treball tres voltes a la setmana.
  • (sc) Fiat una die lughente de abrile e su sole nos cagentaiat sas caras. → Era un dia lluent d'abril i el sol ens escalfava les cares.
Futur / Benidore
  • (sc) Deo apo a andare. → Jo aniré.
Subjuntiu
  • (sc) Una borta chi as a àere istudiadu as a tènnere su traballu. → Una volta que hauràs estudiat tindràs el treball.
  • (sc) Mancari chi apat fatu su chi at fatu, est semper frade tuo. → Encara que hagi fet el que ha fet, és sempre germà teu.
Condicional
  • (sc) Deo dia sighire. → Jo seguiria.
  • (sc) Deo dia àere sighidu. → Jo hauria seguit.
  • (sc) Dia fàghere una passigiada. → Faria una passejada.
  • (sc) Diat èssere bellu a nos adobiare finas cras.
Existential
  • (sc) Inoghe, non b’at traballu. → Aquí, no hi ha treball.
  • (sc) Non bi fiat traballu. → No hi havia treball.

Interrogatius

  • (sc) Ite boles fàghere? → Què vols fer?
  • (sc) Chie depet bènnere? → Qui ha de venir?
  • (sc) Cale vetura as comporadu? → Quin cotxe has comprat?
  • (sc) Cale caratza as comporadu? → Quina màscara has comprat?
  • (sc) Cantu manca? → Quant falta?
  • (sc) Canta gente bi fiat? → Quanta gent hi havia?
  • (sc) Cantas bortas ti l'apo naradu? → Quantes voltes t'ho he dit?

Altres

  • (sc) S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu. → L'Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit.
  • (sc) Sa domo de Mario est bianca. → La casa de Mario és blanca.
  • (sc) Sas domos de pedra. → Les cases de pedra.
  • (sc) Est su mègius de totus. → És el millor de tots.
  • (sc) Sa domo est a binti metros dae inoghe. → La casa és a vint metres d'aquí.
  • (sc) E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu. → I menys qui posa el sard només com símbol.

català→sardu

Interrogatius

  • (ca) Què vols fer? → Ite boles fàghere?
  • (ca) Qui ha de venir? → Chie depet bènnere?
  • (ca) Quin cotxe has comprat? → Cale vetura as comporadu?
  • (ca) Quina màscara has comprat? → Cale caratza as comporadu?
  • (ca) Quant falta? → Cantu manca?
  • (ca) Quanta gent hi havia? → Canta gente bi fiat?
  • (ca) Quantes voltes t'ho he dit? → Cantas bortas ti l'apo naradu?

Altres

  • (ca) L'Anglaterra és una nació que forma part del Regne Unit. → S'Inghilterra est una natzione chi faghet parte de su Regnu Unidu.
  • (ca) La casa de Mario és blanca. → Sa domo de Mario est bianca.
  • (ca) Les cases de pedra. → Sas domos de pedra.
  • (ca) És el millor de tots. → Est su mègius de totus.
  • (ca) La casa és a vint metres d'aquí. → Sa domo est a binti metros dae inoghe.
  • (ca) I menys qui posa el sard només com símbol. → E mancu chie ponet su sardu petzi comente sìmbulu.